AGRICULTURA
L'agricultura de Lleida perd el 8,32% de fons de la UE i cobra quinze milions menys el 2016
L’import total voreja els 163 milions d’euros, amb una ajuda mitjana de 8.175 euros per sol·licitant amb primes || El nombre de perceptors segueix baixant i l’any passat es va perdre la barrera dels 20.000
La província de Lleida va rebre l’any passat 162,991 milions d’euros de fons agraris de la Unió Europea, una xifra que representa un retrocés del 8,32% respecte a l’exercici del 2015, segons les dades que acaba de fer públiques el Fons Espanyol de Garantia Agrària (Fega). Aquesta reducció suposa que la província ha vist reduir el capital que arriba de Brussel·les en 14,8 milions.
L’any passat van ser 19.936 els agricultors i empreses que van aconseguir algun tipus de primes comunitàries, i es va perdre així la barrera dels 20.000. Un any abans, van ser 21.184 els perceptors de fons de la Unió Europea. És a dir, estem parlant de 1.248 menys, xifra que suposa un 5,89% del total.
En el conjunt de l’Estat, els fons es van reduir un 16,46% i els perceptors van baixar un 4,21%
El gruix dels ajuts corresponen a diners del Fons Europeu Agrícola de Garantia (Feaga), que amb 141 milions d’euros va cobrir l’any passat les primes directes de la PAC. Per exemple, parlem de les subvencions que reben els cerealistes, les restitucions a l’exportació, les intervencions de regulació de mercats o la campanya de promoció del consum de fruita entre els escolars. És el que es coneix vulgarment com el primer pilar o ajuts directes.
Els altres gairebé 22 milions van correspondre al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). En aquesta línia finança, únicament en gestió compartida, els programes de desenvolupament rural.
Tenint en compte els fons rebuts i els perceptors totals, l’ajuda de l’any passat es va xifrar en 8.175 euros de mitjana. L’any anterior, l’import mitjà era de 8.394. És a dir, el descens per beneficiari mitjà assoleix el 2,6%.
Aquesta reducció en les ajudes es pot explicar per dos raons: un descens en el nombre de perceptors per efecte que els abandons del sector no estan sent compensats al cent per cent per les altes, d’una banda, i pels efectes de l’aplicació de la nova Política Agrària Comuna, el primer any real de la qual va ser el 2015.
Quant al primer dels factors, s’ha de tenir en compte que les explotacions agràries, siguin agrícoles o ramaderes, mantenen la seua reestructuració cap a negocis de més dimensió i que es manté el tancament de granges i finques de petites dimensions.
En el conjunt de l’Estat, els fons del Feaga i del Feader van sumar 6.076 milions, un 16,46% menys que el 2015. Els perceptors van baixar un 4,21% i van arribar a 864.241.
Cinc mil pagesos menys amb suport comunitari des de l’any 2009 L’anàlisi dels últims anys de l’act ivitat del Feaga i el Feader a la província posa de manifest la caiguda gradual en el nombre de perceptors d’ajuts. Des de l’any 2009, el nombre de beneficiaris ha baixat pràcticament en una mica més de cinc mil, al passar dels 24.997 d’aquell any als 19.936 amb els quals va tancar l’exercici del 2016, segons les dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària. Pel que fa al volum d’ajuts, Lleida va arribar a cobrar 186,156 milions el 2011, davant els 163 del 2016. La caiguda d’ajuts de l’any passat és especialment important. La retallada del 8,32% se suma a una rebaixa de quatre punts que es va registrar el 2015 respecte a l’exercici precedent. Nova PAC aquest dilluns, Govern central i comunitats autònomes van aprovar un document sobre la nova Política Agrària Comuna a partir del 2020 sense el suport de Navarra i Aragó.