POLÍTICA AGRÀRIA
Jordà planteja que la UE o Madrid paguin l'arrancada de fruiters
Calcula que costaria deu milions a les arques de Brussel·les || Demana al ministeri que aboni ajuts endarrerits a la fruita seca i set milions de fons del PDR
La consellera i el ministre a la reunió ahir a Madrid.
La consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, va apuntar ahir que si la Unió Europea no fa efectius els deu milions d’euros que costa un pla d’arrancada de 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol en els pròxims dos anys, se n’hauria de fer càrrec el ministeri. Així ho va explicar la conselleria després de la trobada que van mantenir ahir a Madrid Teresa Jordà amb el ministre, Luis Planas. En aquesta primera reunió entre els dos, la consellera es va interessar per l’estat del pla d’arrancada.
“Es tracta de 80.000 tones de fruita que s’haurien de retirar del mercat català.” El ministeri, per la seua part, va dir que Planas i Jordà van coincidir en la necessitat d’accions que puguin corregir el desequilibri existent al mercat entre l’oferta i la demanda. La màxima responsable de la política agrària catalana va aprofitar la reunió per posar sobre la taula l’acceleració del traspàs de set milions d’euros del fons del Pla de Desenvolupament Rural (PDR) que es van aprovar a la conferència de comunitats autònomes del juliol.
També va reclamar el pagament dels imports pendents de l’ajuda estatal a la fruita seca dels anys 2015 i 2016, que encara no s’han fet efectius. En relació amb els costos del regadiu, Teresa Jordà va tornar a reclamar al ministeri que faci les gestions necessàries perquè la potència elèctrica contractada per les comunitats de regants pugui ser variable segons l’època de l’any, en funció de les necessitats d’aigua de reg.
La conselleria va recordar que el cost de la potència incrementa les despeses del reg, ja que és un import fix, que depèn de la potència elèctrica contractada i que es paga també durant els mesos que no es rega. Segons les xifres aportades pel mateix departament d’Agricultura, la modificació de potències representaria un estalvi per al regant d’entre un 40 i un 50 per cent anual. Bona part de la reunió entre ministre i consellera es va dedicar a la reforma de la Política Agrària Comuna, capítol en el qual la Generalitat reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a nivell territorial.
L’objectiu, afirma, és poder fer una gestió més eficaç dels ajuts. Alhora, la conselleria recull la demanda de les organitzacions agràries que qui rebi els ajuts de forma prioritària sigui l’agricultor professional. El ministre va coincidir en la necessitat de defensar un pressupost raonable per a la futura PAC. Va dir que actualment estan treballant per un consens amb les autonomies i organitzacions agràries per anar amb una sola veu a negociar a Brussel·les.
Quan la nova PAC sigui una realitat, serà el moment d’establir, segons assenyala l’opinió del ministeri, les modalitats de la seua aplicació a Espanya i també de definir el que va qualificar d’agricultor genuí o jove agricultor.
