Any de llums i ombres al sector agrari

Els principals indicadors econòmics mostren un sector agroalimentari agitat el 2020 per la crisi del coronavirus que, no obstant, ha pogut aguantar el tipus al tractar-se d’una activitat essencial que ha continuat venent fora d’Espanya.

Als alts i baixos del producte interior brut (PIB) i d’ocupació que s’han registrat durant l’any, s’hi han unit un augment de la renda agrària, una lleugera caiguda de la facturació en la indústria alimentària i un increment dels preus de l’alimentació.

El PIB relatiu al sector primari portava un camí alcista a partir del segon trimestre del 2019, però després de pujar l’1,4 per cent en el primer trimestre de l’any 2020 respecte a l’anterior i el 3,4 per cent en el segon, va baixar l’1,2 per cent en el tercer. En taxa anual, els creixements van ser del 4,2% entre els mesos de gener i març, del 15,9 per cent entre l’abril i el juny, i del 2,7 per cent entre els mesos de juliol i setembre, segons es desprèn de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Per al col·laborador de la fundació Lafer Jaime Palafox, el fet que el sector primari sigui “anticíclic” significa que “quan les coses van molt bé no creix tant, però quan van malament tampoc descendeix tant”, la qual cosa l’ha ajudat a esquivar aquesta crisi.

El professor de l’escola de negocis San Telmo Horacio González destaca la “resiliència de la cadena agroalimentària” i l’esforç que ha fet per mantenir l’activitat.

Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), en el tercer trimestre hi havia 731.100 persones treballant en agricultura, ramaderia, pesca i aqüicultura, i es mantenia un 3,8% de la població activa.

El nombre d’aturats en l’agricultura va baixar el 10,69% en el primer trimestre en comparació amb l’anterior, va pujar el 2,33% en el segon i es va incrementar el 23,59% en el tercer, fins a sumar 207.800 desempleats.

Les primeres estimacions del ministeri d’Agricultura mostren que la renda agrària a Espanya s’ha incrementat el 4,3 per cent l’exercici 2020 respecte al 2019, assolint els 29.093 milions d’euros.

L’evolució positiva està associada als increments del valor de la producció vegetal, sobretot de cereals i fruites, i de la producció ramadera, en la qual destaca l’exportació de porcí.

Tanmateix, organitzacions agràries com Asaja consideren que aquests càlculs no reflecteixen la “realitat del camp” després d’un any marcat per la crisi econòmica, que ha impactat especialment en determinats sectors com l’oví, cabrú, boví i vi, el consum dels quals està més lligat a l’hostaleria.

Entre els mesos de gener i novembre, l’índex de preus de consum (IPC) ha caigut el 0,7 per cent anual, mentre que el d’aliments i begudes no alcohòliques ha pujat l’1,5 per cent i el de begudes alcohòliques i tabac ha crescut el 0,8 per cent.

Els increments mensuals més grans en els preus dels aliments es van donar a l’abril i l’octubre, coincidint amb la primera i la segona onada del coronavirus.

Apuntala els resultats de la balança comercial a Lleida Les exportacions de la província de Lleida van augmentar entre el gener i l’octubre d’enguany en relació amb el mateix període del 2019 malgrat la crisi del coronavirus, segons les dades publicades pel ministeri d’Indústria. La lleidatana és l’única demarcació catalana que va aconseguir millorar les xifres de vendes a l’exterior en els deu primers mesos del 2020, gràcies sobretot a l’empenta de l’agroalimentació. Així, fins a l’octubre, es van exportar productes per valor de 1.798,6 milions d’euros, un 0,3% més que el 2019. En el conjunt de Catalunya, les exportacions van arribar a 53.923,8 milions (-13,3%).