Joan Carles Massot, president de JARC: «L'agricultor genuí ha de cobrar la PAC»

Per què són importants les eleccions agràries?

Votar és un privilegi i més en uns comicis sectorials com és l’agricultura. Suposa donar veu al camp, a les organitzacions que el representen, davant de l’Administració o qualsevol estament de la societat.

Per què diria que cal votar JARC enfront de les altres opcions?

Mai no ens hem mogut de la defensa de l’agricultura, de la protecció d’aquell que viu del sector. Defensem el professional, l’agricultor genuí, una consideració per a aquells que aconsegueixen almenys la meitat dels seus ingressos del sector agrari. Tenim una aposta ferma per afavorir l’entrada de joves al sector, que avui no arriben ni a la meitat del cens. Volem que l’agricultura sigui atractiva per als joves que volen llaurar-se un futur, no només tenint una previsió de mantenir-se en el camp cinc anys.

Quines són les demandes clau o els punts centrals que defensa JARC?

Els punts clau afecten tots els sectors. He parlat dels joves, que és un punt fonamental. A més necessitem que la Política Agrària Comuna (PAC) s’adreci a l’agricultor professional. És urgent una cadena alimentària que garanteixi uns preus justos, però també amb uns terminis de pagaments que també ho siguin, trenta dies, i l’existència de contractes en la compravenda de productes. Estem compromesos amb el canvi climàtic i d’acord amb les energies renovables, però no amb la normativa actual dels parcs solars elaborada al marge dels pagesos. Es pot potenciar les plaques a les teulades d’edificacions abans que a les finques. Pel que fa a les dejeccions ramaderes, hem de tenir clar que es tracta d’un subproducte fertilitzant i eliminar el nitrogen de referència. Hem de conviure amb la fauna salvatge però avui representa una invasió que afecta cultius i explotacions ramaderes i ho acabarà fent també al conjunt de la societat.

La PAC compta amb un pressupost fix i si s’inclouen nous sectors, com el fructícola, d’on sortiran els diners? Com s’ha de prioritzar?

Cada any retallen més els pressupostos i s’incrementen les exigències mediambientals. És necessari prioritzar, i això passa, com he dit, per l’agricultor genuí. Si s’eliminen perceptors que no viuen del camp hi haurà fons per a altres sectors com la fruita. Entenem que hi haurà d’haver convergència (en els ajuts de la PAC), un ajustament entre els drets (d’ajuts) més elevats i més baixos, però ha de ser gradual.

La venda per sota de costos i la pressió de la distribució amb operacions a pèrdues és un dels grans drames del sector. Què s’hi pot fer?

Les administracions han d’actuar amb contundència quan es denunciï o detecti infraccions. Són bàsics els contractes i els terminis de pagament però no està tan clar la fixació de costos de producció com parla la llei de la cadena. Quan compro un cotxe, a mi no me’n diuen el cost.