AGRO INVESTIGACIÓ
L'IRTA prova l'efectivitat de les flors silvestres contra les plagues
Amb l'objectiu de reduir l'ús dels pesticides en els cultius || Poden atreure els depredadors naturals dels insectes que arruïnen les collites
A Lleida ja es posa a prova l’eficàcia que les plantes silvestres tenen en camps d’arbres fruiters.
L’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) lidera un estudi que prova de demostrar que atreure insectes pol·linitzadors i depredadors de plagues als cultius, mitjançant la plantació de flors silvestres, podria ser una bona alternativa a l’ús de fitosanitaris. Aquesta ja és una tècnica que posa en pràctica un pagès a la seua finca ecològica del pla de Lleida, on conrea peres i pomes, per provar de reduir l’ús de pesticides, que poden resultar negatius en la salut humana, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació de recursos naturals. Durant anys l’ús de químics ha estat l’estratègia predominant en l’agricultura per combatre les plagues, però aquests cada vegada són menys efectius, va explicar l’IRTA.
Les normatives actuals obliguen els agricultors a utilitzar fitosanitaris específics per a insectes concrets, mentre que fa uns anys s’aplicaven productes que eliminaven qualsevol espècie d’insecte pròxim. Ara, cada vegada hi ha menys fitosanitaris autoritzats i els insectes es tornen resistents. És per aquest motiu que un dels objectius principals de l’IRTA és estudiar estratègies per afavorir el control biològic per conservació, per aconseguir que l’ús de pesticides sigui una pràctica excepcional.
“El control biològic pot ajudar a reduir els pics de les plagues. La fórmula consisteix a posar-ho fàcil perquè els insectes depredadors de les plagues s’instal·lin en els cultius”, explica Georgina Alins, investigadora del programa de Fructicultura de l’IRTA. De fet, en un treball previ realitzat al costat de la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona, es van identificar les espècies de plantes que atreuen els enemics naturals de les plagues en la guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues.
En el cas del pugó gris de les pomeres, els sírfids i els parasitoides són els millors aliats perquè els adults s’alimenten de pol·len i nèctar, i les larves són les que realitzen l’acció del control biològic. Jordi Cabrefiga, investigador del programa de Protecció vegetal sostenible de l’IRTA, assenyala que col·locar bandes florals als cultius pot suposar un esforç afegit perquè els pagesos han de modificar les tasques de poda i de sega. Però aquestes, a més de les plagues, també poden ajudar a desviar l’activitat d’alguns animals que espatllen els cultius, com per exemple els talpons, que s’alimenten de les arrels de les pomeres, alhora que s’afavoreix la presència dels seus depredadors.
