Govern i agricultors demanen ajuts directes ja per afrontar les pèrdues per la sequera

Agricultors i Generalitat demanen ajuts directes per afrontar les pèrdues i l’increment de costos que pateix el sector per la falta d’aigua. La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, que va participar ahir en la Taula de Sequera convocada pel ministeri d’Agricultura a Madrid, va reclamar un nou decret de sequera a l’Estat i ajuts directes per al sector agrari català. Va insistir en la urgència de modernitzar el Canal d’Urgell: “És primordial i la Generalitat hi serà en el que faci falta, però necessitem el suport del ministeri a través dels fons PERTE, que ens permetrien avançar en temps i forma”, va dir.

Per un altre costat, el sindicat agrari JARC va alertar que si segueixen les restriccions d’aigua per al regadiu no es podran produir aliments de proximitat (fruita i hortalisses) aquesta campanya i això provocarà una pujada de preus i escassetat de productes als supermercats. Sergi Balué, responsable de fruita dolça de JARC, va recordar que Catalunya té una dependència del 60% en les importacions i si no hi ha producció aquesta campanya es podria arribar al 90 o 100%. Va alertar que a Catalunya hi ha 44.000 hectàrees de fruita dolça, que representen una producció de 800.000 tones, que ja “estan compromeses” si no arriba l’aigua.

Per això, el sindicat va exigir ajuts directes i crèdits bonificats per l’Institut Català de Finances per garantir la continuïtat de les pròximes campanyes. El representant sectorial de l’Aigua del sindicat, Martí Costal, exigirà a la pròxima Taula Agrària, convocada amb urgència per la conselleria d’Acció Climàtica, per a dilluns vinent dia 24, un repartiment de les restriccions equitatiu entre l’agrari i altres sectors econòmics. Va recordar que durant la pandèmia es va qualificar com a “essencial” el sector agrícola però “ara se’ns talla un 50% la dotació d’aigua per regar mentre es manté per a usos recreatius o paisatgístics”, va dir.

“El sector agrari és el que pateix més controls respecte al consum de recursos hídrics, però no es té en compte que el sector és essencial per obtenir aliments de qualitat i proximitat”, va afegir. Va demanar que s’aposti per la reutilització de l’aigua, tant en l’àmbit domèstic com en l’industrial. Va apuntar que malgrat que el sector ha fet un gran esforç per reduir el consum d’aigua és necessari fer-ne un ús “més eficient”.

Va reclamar ajuts perquè els pagesos puguin fer les inversions necessàries per millorar i modernitzar els regadius.Balué va destacar que les principals retallades en el regadiu es concentren a la conca del Segre que afecta els canals d’Urgell i el Segarra-Garrigues. Va recordar que el Canal d’Urgell “tallarà” l’aigua al maig i les 15.000 hectàrees que depenen d’aquest sistema podrien perdre’s si només es manté un “reg de supervivència” per salvar els arbres.Per un altre costat, el sindicat UP va reclamar a les administracions que agilitzin els mecanismes de suport per a la campanya agrària tenint en compte la greu situació de sequera que afronta Catalunya, i que afecta la majoria dels cultius, inclosos els que requereixen més mà d’obra estacional, com els de la fruita dolça o vinyes. Van insistir en el fet que és necessari donar estabilitat als ajuts per a la contractació de proximitat de persones aturades que promou el SOC.

Per la seua banda, la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va assegurar durant la reunió de la Taula de la Sequera que Catalunya no aplicarà el Quadern Únic d’Explotació (registre obligatori d’activitat que es du a terme en una finca o explotació ramadera) a partir del setembre tal com demana el ministeri, i va demanar una moratòria fins al gener del 2026, que és quan és d’obligat compliment per la Unió Europea.

La CHE demana als ajuntaments mesures per assegurar el subministrament

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ja ha enviat cartes als ajuntaments i la Diputació perquè extremin la precaució en l’ús de l’aigua. Tal com va avançar SEGRE, aquest organisme recomana que, davant de l’escenari d’escassetat d’aigua, els municipis valorin la seua situació respecte al proveïment i prenguin mesures per fer front a un estiu que pot ser complicat.

Recomana que s’adoptin mesures que poden passar per la conscienciació per fer un ús responsable de l’aigua, d’estalvi en l’ús de l’aigua de boca o altres usos dependents del proveïment municipal i, en el seu cas, de restriccions per assegurar d’aquesta manera el subministrament en un any que es preveu complicat.Per una altra banda, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, va descartar que l’arribada de turistes a l’estiu pugui provocar un canvi en la fase de sequera que acabi implicant noves restriccions. “Encara que s’incrementi el turisme aquest fet no afectarà els canvis d’estat de la sequera perquè en les planificacions ja preveiem aquest increment de població.” Reyes va explicar que existeix un efecte d’equilibri entre la població que va d’unes localitats a les altres. “Només canviant d’estat de la sequera hi pot haver noves restriccions”, va recordar.

La directora general de Turisme, Marta Domènec, va destacar al seu torn l’esforç de l’hostaleria i la restauració en els últims anys per reduir el consum d’aigua. Així mateix, PIMEC ha convocat els sectors afectats per la sequera i presentarà un manifest per fer compatible la continuïtat econòmica amb una utilització de l’aigua eficient i sostenible.

Digitalitzen més de 400 preses de l’Aragó i Catalunya Unes 400 persones entre membres de les juntes de govern de les 130 comunitats de base, empreses i càrrecs institucionals participen avui en la jornada sobre digitalització organitzada per l’Aragó i Catalunya que presidirà el ministre d’Agricultura, Luis Planas. L’objectiu és la digitalització i automatització de més de 400 preses, substituint les comportes manuals per motoritzades i renovant les instal·lacions elèctriques implantant el telecontrol perquè tota la gestió del regadiu sigui telemàtica. El principal objectiu és l’estalvi d’aigua, sobretot en situacions de sequera com l’actual. Per a això compten amb fons Next Generation de la Unió Europea.