El Gremi de la Pagesia prepara més protestes a l'any del gran col·lapse

Milers d’agricultors i ramaders van iniciar fa un any unes mobilitzacions històriques amb talls de carreteres a tot Catalunya, d’especial rellevància a l’A-2 a Fondarella, i una marxa lenta fins a Barcelona que va reunir uns 2.000 tractors a la capital catalana. Un any després i insatisfets amb la falta de resposta a les seues grans reivindicacions, preparen noves mobilitzacions entre els dies 6 i 11 amb talls de carretera. Fa un any protestaven, entre altres coses, per les polítiques agràries europees, l’excés de burocràcia i els baixos preus. El moviment, que va sorgir de manera espontània a través de WhatsApp, va ser batejat com Revolta Pagesa, més tard va acabar constituint-se com el Gremi de la Pagesia Catalana. Aquelles massives mobilitzacions van obligar el Govern català a asseure’s a negociar millores per alleujar la situació del camp, però un any després els impulsors d’aquestes protestes avisen de “tot està igual o pitjor”. El Gremi denuncia que malgrat que ara hi ha més negociacions amb les institucions, els avenços són pocs i els agricultors continuen enfrontant-se a greus problemes com la burocràcia o els baixos preus, i ara, a més, ss’hi sumen noves amenaces com l’acord de la UE amb el Mercosur, que afirmen que provocarà l’entrada de productes sense els controls sanitaris que s’exigeixen a Europa ni tampoc aranzels, la qual cosa creu que perjudicarà moltíssim el sector.

És per això que, segons fonts solvents, ja estarien preparant nous actes reivindicatius entre el 6 i l’11 de febrer, que podrien incloure talls a de carreteres a Soses, Alcoletge, Balaguer o a Es Bòrdes. Fa setmanes que el Gremi organitza assemblees territorials per preparar les mobilitzacions; una de les últimes va ser ahir a la Pobla de Segur i dijous passat en van organitzar una altra a Bellvís, amb gran afluència. De fet, ja fa dies que es poden veure a tot el territori accions que apunten a noves protestes dels agricultors catalans. Els rètols indicatius de molts municipis com Àger o Salàs de Pallars han aparegut a l’inrevés en una acció reivindicada per canviar la situació del sector agrícola i ramader.

Els agricultors preparen noves protestes en carreteres de localitats com Soses o Balaguer Al pla de Lleida una de les reivindicacions és una solució per frenar la plaga de conills

Actualment, al Gremi de la Pagesia, constituït a finals de setembre de l’any passat, compta amb 1.400 afiliats que van decidir fer el pas per tenir interlocució directa amb les administracions. Com a entitat, tal com ja van apuntar quan es mantenien a peu de carretera, continuen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se. Tanmateix, ara exigeixen poder prendre part a les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector sense voler fer “la competència” a altres organitzacions ja establertes.

El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, va donar la benvinguda a tots els qui vulguin treballar pel sector, però va recordar que UP és “el sindicat majoritari” i té vocació de seguir-ho sent, malgrat que assumiran qualsevol canvi que decideixin els pagesos en les eleccions per formar part de la Taula Agrària que se celebrarà l’any que ve.

Per la seua part, Pere Roqué, president d’Asaja, va celebrar que el Gremi de la Pagesia es vulgui incorporar com a moviment perquè existia la sensació que en els últims anys la participació del sector en mobilitzacions havia decaigut.

Per la seua part, Sergi Balué, responsable de la fruita dolça de JARC, va lamentar que després de la gran mobilització els polítics escoltessin totes les seues reclamacions però que “allà es quedés tot”.

De l’excés de burocràcia a l’acord amb el Mercosur

Entre les reivindicacions que els agricultors i ramaders exigeixen que es compleixin es troben el fet de posar fi a l’excés de burocràcia, solucions per als danys de la fauna salvatge en els cultius, un problema que es pateix especialment al pla de Lleida, on els conills s’han convertit en un veritable maldecap per als pagesos, o mesures per garantir el relleu generacional. També exigeixen iniciatives per pal·liar els efectes de la sequera, que continua erigint-se com la gran amenaça a curt, mitjà i llarg termini. En aquest sentit, tot i que valoren que gran part del sector s’ha pogut beneficiar d’ajuts, recorden que encara resta pendent la concreció d’un pla hidrològic català que permeti garantir recursos hídrics per als agricultors. Així mateix, denuncien l’entrada de productes de països de fora de la Unió Europea que no disposen dels controls que s’exigeixen al bloc. Un dels últims clams del sector és contra l’acord amb Mercosur, pel lliure comerç entre la UE i l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil i el Paraguai. En aquest sentit, denuncien que és “contradictori que els dirigents polítics defensin l’Agenda 2030 i que alhora estiguin en l’acord de Mercosur”, assenyalant que els producte de Sud-amèrica arriba a la UE “amb poques garanties sanitàries i de traçabilitat”.