Lleida concentra la meitat de la superfície de producció agrària ecològica de Catalunya

La província de Lleida segueix al capdavant a la producció agrària ecològica a Catalunya amb 136.265 hectàrees de superfície conreada el 2024, que representa gairebé la meitat del total, que va assolir l’any passat les 284.590 hectàrees, després d’incrementar-se un 0,25%. Així es desprèn del balanç elaborat i presentat ahir per la Generalitat. La demarcació compta ara amb més del doble de cultius ecològics que fa una dècada (+125%), malgrat que retrocedissin un 2,17% respecte al 2023. Del total, la gran majoria 110.219 estan destinades a pastura i farratges, mentre que 5.297 són camps d’oliveres, que s’han incrementat un 4,4 per cent l’últim any. També han crescut a la demarcació les hectàrees de cultiu de vinyes ecològiques, al passar de les 3.028 el 2023 a les 3.300 l’any passat, així com les destinades a fruita seca, que assoleixen les 1.665 (+2,25%). Per contra, han disminuït lleugerament les destinades al cereal, que se situen en les 2.118 hectàrees, i les d’arbres fruiters, que són 1.188.

La província també compta amb 487 explotacions ramaderes ecològiques, que són set menys que les que es comptabilitzaven el 2023, el doble de les que es registraven fa deu anys. El boví de carn és el subsector ramader ecològic majoritari a Lleida, amb 305 explotacions i un increment del 39% en l’última dècada.

Quant als operadors ecològics, Lleida va tancar el 2024 amb 1.143 persones inscrites en el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), un 3,14% menys que les que es comptabilitzaven l’any anterior. En l’última dècada, el Registre d’operadors que es dedica a l’alimentació ecològica, tanmateix, ha crescut un 54,88 per cent.

Arran d’aquestes dades, la directora general d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Rosa Altisent, va celebrar durant la presentació de l’informe a Sant Sadurní d’Anoia que la producció agrària ecològica “resisteix i continua creixent” a Catalunya malgrat les dificultats del sector el 2024.

Així mateix, va destacar la necessitat d’un sistema alimentari “que integri proximitat, sostenibilitat i justícia”. Per això, va recordar que la conselleria va aprovar l’abril de l’any passat el pla d’acció per al desenvolupament de la producció agrícola 2024-2027, a fi d’impulsar el sector al territori en una estratègia en què estan inclosos altres agents públics i privats i que compta amb un total de 132 actuacions.

Prioritats

I és que, segons recull el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics del 2024, un 47,5% dels consumidors catalans compra productes ecològics, un percentatge gairebé tres punts superior al 2020. D’aquests, el 27% el consumeix una vegada per setmana i un 6% ho fa cada dia. Per la seua part, un 20%, ho fa una vegada al mes i un 15% menys d’una vegada al mes.

L’enquesta recull també l’augment de la popularitat d’aquests productes, ja que els coneixen un 88% dels consumidors, cinc punts més que en l’últim sondeig. L’estudi assenyala que, a l’hora de fer les compres, els catalans prioritzen sobretot la qualitat dels aliments, mentre que el seu segon criteri de compra és el preu. La verdura, els llegums i els ous són els aliments eco més consumits.