Lleida, segona potència en producció porcina però vuitena en sacrificis

Lleida és la segona província amb més volum de producció porcina de l’Estat, només superada per Osca. Tanmateix, les coses canvien molt quan s’analitza el potencial en sacrifici. La demarcació és la vuitena en capacitat de matança després de perdre pes els últims vint anys.

El sector porcí està compost per un bon nombre de baules i Lleida és una província clau en les primeres, però perd pes dràsticament quan s’analitza el sacrifici i transformació de la carn. Així ho deixa de manifest l’últim informe presentat pel ministeri d’Agricultura, que situa les comarques lleidatanes com les vuitenes en volum de carn sortida dels seus escorxadors, quan la demarcació és la segona de l’Estat en cria d’animals.

En concret, la producció de carn als escorxadors lleidatans es va situar en 210.739 tones, molt per sota de les líders Girona (918.163) i Barcelona (902.009). Els segueixen les veïnes aragoneses de Saragossa (565.428) i Osca (403.448).

D’altra banda, també superen Lleida Conca (285.885), Salamanca (252.176), província amb important pes del porc ibèric, i Màlaga (220.145).

L’anàlisi dels últims vint anys demostra, a més, que Lleida ha anat perdent pes en el sacrifici del bestiar porcí. El 2004, era la quarta potència, només superada per Barcelona, Girona i Salamanca.

Mentre que les comarques lleidatanes amb prou feines han guanyat un 12,5% de producció, la resta de Catalunya pràcticament ha duplicat xifres. Una evolució que confirma les inversions del sector industrial en altres territoris i que, per exemple, ha comportat que Osca hagi gairebé multiplicat per nou les seues xifres en aquestes dos dècades. La gran explicació és la posada en marxa de l’escorxador de Pini a Binèfar, en el qual a més treballen centenars de treballadors de les comarques de Lleida.

La producció ha tancat els últims exercicis amb importants beneficis davant d’una oferta baixa, amb preus elevats que han pressionat activitat i resultats de la indústria. El marge els últims dotze mesos se situa en els 34 cèntims d’euro per quilo viu.

En el cas de l’avicultura, la capacitat de sacrifici també es troba entre els tres líders de l’Estat. El ministeri certifica la indústria de Sevilla com la primera en sacrifici d’aus, amb 235.975 tones l’any passat, molt al davant de València, amb 127.428 tones, i les 122.855 de Lleida en l’exercici 2024.

La situació canvia en avicultura, sector en el qual és la tercera gran líder

Lleida és una potència en avicultura, en aquest cas tant a la producció com en el sacrifici. Catalunya representa el 28,7% de la producció de carn de pollastre de tot l’Estat, segons dades del ministeri d’Agricultura. I Lleida és la gran granja catalana perquè allotja, segons les últimes dades de la conselleria d’Agricultura, prop d’11,8 milions de pollastres d’engreix, sobre els més de 23,7 milions de Catalunya. Tenint en compte aquestes dos dades, les explotacions lleidatanes allotgen més del 14% dels pollastres d’engreix de tot l’Estat.

La informació del departament que dirigeix Luis Planas no ofereix dades de sacrificis de boví a les comarques de Lleida, i només apunta que se situen entre el 2 i el 5 per cent de tot l’Estat, el mateix que ocorre en el cas d’escorxadors de conills, amb els mateixos percentatges, mentre que en bestiar equí no arriba al 2% estatal. La informació del ministeri es completa amb les dades d’oví, amb una producció de 1.552 tones a Lleida, i el cabrum, amb 26. En el cas de l’oví, les demarcacions amb més volums de sacrifici són Ciudad Real (9.208 tones), Barcelona (8.250) i Osca (7.443).