L’Urgell afronta la collita de pistatxo amb bones expectatives

Després que el 2024 fos un any off (sense pràcticament collita) segons l’alternança natural dels pistatxers, aquest 2025 es presenta com un exercici de bona producció a les finques de l’Urgell. L’alternança de producció, fenomen pel qual els arbres fruiters alternen collites abundants amb altres de més escasses, marca de nou el calendari agrícola d’aquest cultiu en expansió a Ponent. Ramon Boleda, productor de la comarca, explica que tot i que les pluges de primavera van afectar parcialment la pol·linització –al mullar el pol·len de les flors–, la previsió continua sent positiva: “A les primeres plantacions, que daten del 2016, podríem arribar aquest any a rendiments propers als 1.500 quilos per hectàrea”. A nivell sanitari, la campanya ha estat especialment favorable. No s’han detectat problemes ni del mosquit verd ni de fongs, la qual cosa augura una collita “sana”. La recol·lecció es farà entre finals de setembre i el 10 d’octubre, en un període estimat d’entre 15 i 20 dies.

Els agricultors destaquen l’estabilitat del preu. El pistatxo es paga de mitjana a uns 6 euros per quilo, encara que en funció del rendiment de cada finca, el ventall pot oscil·lar entre els 3 i els 10 euros. Aquesta forquilla fa que el producte es consideri relativament segur pel que fa a rendibilitat. Ara per ara, els aranzels dels Estats Units tampoc no han impactat de manera significativa, ja que Espanya continua sent un país deficitari en aquest cultiu: tot just produeix una part del que consumeix i l’exportació és testimonial, limitada a alguns mercats europeus. Sobre la comercialització, després de la sortida del Grup Borges, els productors han obert noves vies de venda en diferents regions i províncies espanyoles com Andalusia, Còrdova, Granada, Albacete o la Manxa. Boleda assenyala que el veritable repte no és col·locar el producte al mercat, sinó garantir el primer processat després de la collita, que requereix instal·lacions per assecar el pistatxo en fresc.

El cultiu a Lleida va començar durant la dècada del 1980, però va experimentar un fort impuls arran del canal Segarra-Garrigues i del suport del Grup Borges, que va promoure més de 500 hectàrees a la zona. Avui, amb empreses com Europistachios a Tàrrega, Foment Agrícola de les Garrigues a Maials o projectes a Aragó, l’expansió és evident i reforça la dimensió estratègica del cultiu d’aquest fruit sec a les comarques d’interior.