Lleida representa l’1,4 per cent del valor del sector agroalimentari de tot l’Estat

Lleida és una potència en el sector agroalimentari no només català sinó de l’Estat i CaixaBank acaba de posar-li xifres. En concret, aporta l’1,4 per cent al conjunt del sector estatal, un índex que és clarament superior al pes del producte interior brut global de la demarcació sobre el territori espanyol. Així ho van explicar ahir Oriol Aspachs, director d’economia espanyola de CaixaBank Research, i Pedro Álvarez, economista de CaixaBank Research, al presentar l’informe titulat El sector agroalimentari espanyol agafa impuls, en el marc de Fruit Attraction, que va obrir les portes a Ifema de Madrid. Les demarcacions que més aporten es troben en l’arc mediterrani, incloent Barcelona, València i Múrcia, i Andalusia, amb especial pes de Sevilla i Almeria.

Els economistes de l’entitat catalana han analitzat també el pes que té el sector agroalimentari en l’economia de les diferents demarcacions i, en aquest cas, la taxa és molt superior a la província de Lleida. En concret, suposa el 7,1% del Valor Afegit Brut (indicador econòmic que mesura la contribució de cada sector productiu a la riquesa d’un país o regió).

L’informe, com ja avança el seu títol, deixa una sèrie de missatges positius. El primer és que l’agroalimentari està a punt de recuperar els seus nivells prepandèmia, una cosa que preveu que aconsegueixi a finals d’aquest any o principis del que ve com a màxim. És gràcies, entre altres factors, al fet que s’han superat els anys de sequera en pràcticament tot el territori de l’Estat. També donen per tancat o superat el que van qualificar com el xoc de l’increment dels costos de producció que va arrancar de forma especial amb la guerra a Ucraïna. Els costos, van explicar, estan un 20% per sobre dels registrats el 2021, una taxa que consideren en línia similar a l’evolució de l’índex de preus de consum general. Així mateix, van posar èmfasi en l’evolució de les vendes reals, que han crescut un 4,2% entre gener i juliol d’aquest any en termes interanuals, una acceleració significativa després de pujar a penes un 1,3% el 2024. També van remarcar la millora de la qualitat de l’ocupació. Amb aquestes dades, l’estudi presentat per Aspachs i Álvarez deixa clar que el sector agroalimentari espanyol presenta el que van qualificar com “un marcat to expansiu” aquest any i consolida el camí de creixement iniciat a mitjans del 2023.

Indústria

A l’hora d’analitzar la indústria agroalimentària, apunten que també mostra una tendència “molt favorable” per la reactivació de la producció i el dinamisme del seu mercat laboral, encara que persisteixen reptes com els fenòmens extrems associats al canvi climàtic i el que van qualificar de creixent proteccionisme comercial. La recuperació de la producció agrària una vegada superada la sequera també es reflecteix en una millora de la producció de la indústria d’alimentació, que va créixer un 1,4% interanual en el primer semestre del 2025, un registre “molt positiu” que ja es troba al voltant dels nivells prepandèmia, segons CaixaBank Research.

El sector agroalimentari creix de forma ferma, malgrat que lleugerament per sota del conjunt de l’economia espanyola, que segueix el seu procés de terciarització (guanya pes el sector serveis). Malgrat això, Aspachs va deixar clar que aquesta pèrdua és molt limitada. Si en els anys 2000 l’agroalimentari representava al voltant del 5,5% de l’economia espanyola, ara ho fa en un 5,2%. A Lleida, aquest pes arriba al 7,1%.

Preguntats pels problemes derivats de la falta de relleu generacional al camp, van apuntar que és una problemàtica general a tot Europa, com han destacat en informes anteriors. Amb tot, van defensar que la clau, segons les seues paraules, és la velocitat amb què el sector incorpora les noves tecnologies i la mida de les explotacions, a més de l’esmentat relleu, aspectes que marcaran les diferències de competitivitat.

Les barreres aranzelàries dels EUA i la Xina, gran problema en exportació

El sector agroalimentari espanyol ha recuperat les exportacions prepandèmia aen pràcticament tots els sectors. Amb dades del primer semestre, en les quals encara no ha computat la campanya d’estiu, les fruites encara han de guanyar terreny. Però al comerç exterior el gran problema és l’entorn “més complex”, amb noves barreres aranzelàries, especialment als EUA i la Xina, que afecten productes sensibles com l’oli d’oliva, lactis i hortalisses, segons CaixaBank Research.

L’informe considera que l’acord comercial entre la UE i Mercosur “emergeix com una oportunitat estratègica per obrir nous canals d’exportació”, especialment en productes com fruites, vi, porcí i oli d’oliva. Admeten l’existència de certs riscos, com els apuntats des del sector del boví de carn. Amb tot, Oriol Aspachs i Pedro Álvarez recorden que la possible aplicació de l’acord, que encara ha de ser ratificat pels Estats, seria gradual. Insisteixen que és clau que s’implantin mesures que garanteixin que es competeix en igualtat de condicions. Dit d’una altra manera, recolzen el sector al reclamar que tant els productors de la UE com de Mercosur han de tenir les mateixes exigències.A l’hora d’analitzar l’impacte de la guerra aranzelària empresa per Donald Trump, l’informe posa xifres al pes de les exportacions agroalimentàries de cada província cap als Estats Units. En el cas de Lleida, la taxa és d’un 4,3%, lluny per exemple del 15,1% que assoleix Sevilla. Lleida va exportar l’any passat el 2,6% dels productes agroalimentaris que van sortir de l’Estat amb rumb als EUA, liderats per l’oli d’oliva. Barcelona va arribar al 8,2%, amb el vi i el cava com a vaixells insígnia.

nCatalunya participa en la 17a edició de la fira internacional del sector hortofructícola Fruit Attraction a Madrid, per reforçar la projecció exterior i acompanyar el teixit empresarial en els processos d’internacionalització, amb una destacada presència de firmes lleidatanes. Sota el paraigua de l’empresa pública Prodeca, hi participen una trentena de firmes, tretze de les quals de les comarques de Lleida. D’altres aposten per presència pròpia.