AGRICULTURA
Les dones rurals es reivindiquen a Lleida amb el seu paper i reclamen llocs de decisió
El sector agroalimentari insta a donar suport i reclama posar límit a la burocràcia. Apagar l’incendi en una hectàrea costa 19.000 € i apostar pels pagesos suposaria prevenció i estalvi, alerten

Un moment d’una de les ponències que va acollir ahir el congrés a la Llotja de Lleida. - ÀLEX SAMPER
“Les dones rurals gestionem el territori, però no som als llocs de decisió. Ara comencem a tenir dones en les juntes rectores de les cooperatives malgrat que, per posar un exemple, no tenim cap presidenta de denominació d’origen.” Així es va expressar ahir la presidenta de l’Associació Dones del Món Rural Pageses i Ramaderes de Catalunuya, Rosa Domènech, que va organitzar a Lleida el seu segon congrés i va reunir més de 200 persones a la Llotja. En aquesta ocasió part dels seus debats van girar sobre les conseqüències del canvi climàtic i els incendis, i va defensar en aquest sentit que la prevenció ha de ser clau juntament amb la gestió del territori. El sector primari, va explicar Domènech, “representa menys del 2% de la població activa, però gestiona el 80% del territori”.
El cap dels Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers de la Generalitat, Marc Castellnou, va demanar més serveis per al món rural, que “sosté” en bona mesura el territori. Va destacar a més que el cost d’apagar una hectàrea de terreny en un incendi s’eleva a 19.000 euros. Aquesta xifra va servir al president de la sectorial agroalimentària de Pimec, David Coll, per alertar que és més econòmic apostar pel sector i la prevenció dels focs que haver-los d’apagar. Coll va diferenciar entre l’agricultura productiva, a la qual cal donar suport, per exemple amb les inversions en els regadius, per una part; però per una altra, va dir que existeix una agricultura necessària, pel seu paper de gestors del territori, i a la qual cal ajudar específicament. En lloc de gastar 19.000 euros a apagar un foc, va dir, seria més rendible una ajuda per aconseguir el relleu generacional en les explotacions i apuntalar el futur al món rural.
La coordinadora de l’equip tècnic del Col·lectiu Eixarcolant i grup motor del projecte Singulars, Adrianna Quena, va posar èmfasi en el fet que el model per assegurar la sobirania alimentària ha de suposar una renda agrària digna per al productor i que la seua gran lluita és disputar l’hegemonia a la gran distribució. Singulars és un projecte d’articulació de tota la cadena de valor, que té com a objectiu promoure la pagesia local, la sobirania alimentària, l’agroecologia i l’accés a productes de qualitat i a preus justos per part de la població.
La directora financera de La Fageda, Laura Grabulosa, va defensar el món rural perquè “no entendríem La Fageda sense el territori, sense la Garrotxa”. En el seu cas, el seu projecte no és econòmic, sinó social amb la missió de millorar la qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat de la comarca. Ho fan amb diferents línies, la més coneguda són els iogurts i tenen clar que els productes que ofereixen han de ser de qualitat i a preus adequats per al consumidor.
La ramadera Maria Teresa Torner, de la Cerdanya, va ser reconeguda per la seua trajectòria en el marc del congrés.