Les famílies compren la carn de porc més cara que abans del brot de pesta africana

Les famílies estan comprant la carn de porc més cara que abans que, al novembre, es declarés a Barcelona el brot de PPA (pesta porcina africana) que ha desplomat les cotitzacions del porcí viu i els ingressos dels productors autònoms i les integradores de bestiar. El preu de la carn de porc a les granges, abans que els animals vagin a l’escorxador, ha caigut d’1,50 €/kg a l’octubre i 1,39 €/kg al novembre a 1,01 €/kg al gener, la qual cosa implica sengles descensos del 32,7% i el 27,3% en funció del mes que es prengui com a referencia, segons ressenya l’IPOD, l’Índex de Preus Origen-Destinació que elabora l’organització agrària COAG.

En aquell període, el preu mitjà a les botigues ha pujat de 6,52 €/kg a l’octubre i 6,67 €/kg al novembre a 6,75 €/kg al gener. Aquests augments, del 3,5% i l’1,2%, reflecteixen l’evolució divergent dels preus de venda al públic i de la matèria primera.

Els preus de les principals cadenes d’alimentació de Lleida apunten a la mateixa direcció que l’IPOD: el llom filetejat surt a una mitjana de 7,27 €/kg amb una forquilla de 6,55 a 7,90, la costella està a 5,62 €/kg, amb un ventall de 3,69 a 6,45, i la peça de llom sense treballar cotitza a 4,87 €/kg, amb els extrems a 4,25 i 5,72.

Si el preu de la matèria primera baixa i el de producte acabat puja, resulta obvi que algun esglaó de la cadena alimentària del porc està millorant els marges, és a dir, que algú està obtenint més ingressos que abans de la pesta per la seua intervenció en la mateixa etapa del procés.

Fonts de Mercolleida situen aquesta millora de marges als escorxadors (la indústria) i el comerç (la distribució). “L’escorxador compra més barat i ven a preus similars als d’abans, o una mica inferiors en algun cas, i la distribució està aguantant el marge a tot Europa. No hi ha ofertes per al consumidor.”

Els productors coincideixen. “El que està clar és que el granger amb bestiar propi no està guanyant”, explica en aquest sentit Rossend Saltiveri, responsable de porcí d’Unió de Pagesos, que situa l’absorció dels marges als escorxadors i les botigues.“El que és lògic seria que baixés per al consumidor, però si passa això serà difícil que després, si s’ajusta l’oferta i falta gènere, puguem recuperar-nos”, anota.

La posició de la distribució té dos causes: hi ha més gènere disponible pel gripatge de les exportacions per la PPA i la demanda de carn de porc es manté, amb el quilo de vedella i de corder per sobre de 22 euros, el conill a més de 8 i el pollastre (3,50) com a únic competidor de la cansalada.

Des d’Asedas, la patronal dels supermercats, i Interporc, l’organització interprofessional del porcí de capa blanca, van declinar oferir la seua anàlisi.

Una altra cosa és que en aquest escenari la indústria hi guanyi diners. “Estem llogant fred. Les empreses emmagatzemen gènere perquè els tornen contenidors” de països com per exemple Mèxic, el Japó i les Filipines, que sumaven un trenta per cent de les exportacions, assenyala Ignasi Pons, secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies.

Mèxic i Ucraïna han deixat de comprar embotit espanyol. “No s’absorbeix la producció, i la situació ens afecta a tots. Ningú en surt indemne. La PPA és un problema de tota la cadena”, afegeix.

També se sumaran al dispositiu dos remolcs de càrrega amb rampa i amb cabrestant elèctric per recollir els animals, així com material de captura com per exemple trampes i anestèsics, la finalitat dels quals consisteix a reduir els danys i evitar la dispersió dels senglars cap a zones en què no hi ha hagut positius. L’operativa desplegada fins ara inclou tasques de senyalització i control d’accessos de forma continuada, la retirada dels animals morts i el seguiment dels simptomàtics, la recollida i el tractament de restes biològiques, el tancament de passos de fauna i la creació d’una franja perimetral per impedir l’avenç del virus.

El motiu fonamental de la carestia, amb preus que es multipliquen per cinc entre el camp i els lineals per a la taronja i per sis i fins i tot més per a la mandarina, té a veure amb la falta d’existències. La fruita va quallar malament a la primavera i la pluja ho ha rematat.

Nous equips per reforçar la vigilància del senglar

El Consell Executiu de la Generalitat ha autoritzat la compra de nous equips per reforçar el dispositiu de contenció del brot de PPA (pesta porcina africana) detectat en senglars a Cerdanyola del Vallès a finals de novembre. L’objectiu de la mesura és que el dispositiu existent s’adapti als requisits d’eficàcia de l’emergència sanitària. En concret, s’incorporaran al desplegament de contenció dos equips mòbils de descontaminació que permetin assegurar la desinfecció permanent de vehicles, persones, gossos i equipaments.

Per què es quintuplica el preu de la taronja a l’època de collita?

Els preus dels cítrics estan a prop de sextuplicar-se entre els camps del litortal mediterrani i els lineals dels supermercats. Això ocorre també a Lleida, on ahir, en plena collita, els preus fluctuaven en una forquilla d’un a dos euros per quilo en el cas de la taronja, encara que amb més freqüència per sobre d’1,40 €/kg, en un ventall d’1,95 €/kg a 2,50 €/kg en la mandarina i per sobre dels dos euros, de 2,20 €/kg a 2,50 €/kg en la llimona. La cotització de la taronja no supera en origen els 40 cèntims per quilo i el que és habitual és que no passi dels 30 en les varietats en les quals queden existències, un nivell similar al de la mandarina.

El quilo de patates es torna a acostar als dos euros als comerços

El preu de venda de la patata, un component bàsic de la dieta per la seua aportació d’hidrats de carboni, s’ha disparat fins als dos euros per quilo amb l’arrancada de l’any. La carestia no es deu en aquest cas a maniobres comercials ni a l’evolució local de la producció: la meteorologia ha tingut efectes adversos per al seu cultiu en algunes de les principals zones de producció del planeta, en un quadre en què en països com Ucraïna se sumen altres factors obvis com les distorsions que genera un escenari de guerra. 

Els agricultors de l’Estat espanyol estan cobrant la patata a una mitjana de 0,35 €/kg, mentre que l’Índex de Preus Origen-Destinació de l’organització agrària COAG situa la taxació als supermercats en 1,91 €/kg, és a dir, gairebé cinc vegades i mitja més. Els preus de les principals cadenes d’alimentació anaven a Lleida d’1,20 €/kg a 1,95 €/kg, amb la patata roja a 2,18 €/kg en algun cas.