«Hi ha un augment important de malalties animals»

S’ha confirmat que el centre d’IRTA CReSA a Cerdanyola no ha estat l’origen del brot de pesta porcina africana (PPA). S’han sentit assenyalats?

Estem contents, satisfets i tranquils després d’uns mesos molt complexos i intensos. El ministeri va dir en una nota de premsa que era possible que el brot hagués sortit d’un laboratori de la zona, i nosaltres som els únics que treballem amb la PPA. Tots els mitjans van arribar a la deducció que va sortir del nostre laboratori i vam ser assenyalats, la qual cosa va ser molt dura. D’altra banda, ho vam viure amb una certa tranquil·litat perquè ja teníem evidències científiques que no havia sortit de l’IRTA.

Quin impacte ha tingut?

Sobretot moral i reputacional, perquè el centre CReSA és el laboratori de referència a Catalunya per a la PPA i altres malalties animals. Ha afectat més les persones que a nivell econòmic. Així mateix, hem multiplicat per quatre el nostre treball habitual perquè tots els animals que morien i eren possibles infectats havien de passar pel centre.

Han rebut alguna disculpa per part del ministeri?

No, però tampoc no l’esperem. Crec que es va precipitar, podria haver-se esperat una mica, tot i que és cert que hi havia circumstàncies que feien pensar que era una possibilitat. Així mateix, la teoria del famós entrepà potser no es va explicar bé i no es va entendre. El ministeri ja ha fet el que havia de fer, una seqüenciació de les soques i un informe explicant els resultats.

En quines malalties treballen?

Amb pràcticament totes les que poden tenir un efecte sobre els animals. Les més importants ara són la PPA, la dermatosi nodular i les malalties aviàries. També treballem amb la pesta porcina clàssica, que vam patir durant molts anys, així com en la tuberculosi o la síndrome reproductiva i respiratòria porcina.

Hi ha un auge?

S’ha vist un creixement important, feia molts anys que no coincidien tres efectes patològics importants. Un element per explicar-ho és la globalització, i un altre el canvi climàtic. Abans hi havia malalties que no podien arribar a certs entorns, però les condicions canvien. També passa amb les plantes, apareixen noves plagues i malalties.

Tenen prou recursos per afrontar-ho?

Són limitats. En general, la investigació s’ha vist com a una despesa i no com a una inversió. En els últims anys hi ha hagut un canvi de tendència, però abans vam patir retallades importants.

A Lleida tenen el Fruitcentre al Parc Agrobiotech i diversos camps i granges experimentals. En quins projectes treballen?

Els més rellevants són els relacionats amb tota la cadena de valor de la fruita: la plantació, com regar, que fertilitzants o pesticides a utilitzar, la postcollita o la transformació dels aliments. Per a nosaltres és molt important entendre quins cultius s’adaptaran amb el canvi climàtic. Alguns que abans ho feien bé ja no ho fan, per la qual cosa hem de buscar noves varietats. Tenim un programa de millora de pomes, peres i préssecs, així com de mel o cireres. Un altre cas és el de la vinya, que estem pujant cap a la muntanya.

Passa també al contrari?

Estem començant a treballar amb espècies noves. Hem fet estudis per veure com s’adapten aquí els kiwis, les avellanes o els pistatxos. Així mateix, treballem en la gestió de l’aigua i la digitalització del sector per fer més eficients tots els nostres processos.

Com col·laboren amb la Universitat de Lleida (UdL)?

Tenim diversos projectes en marxa amb el centre Agrotecnio. Un de molt interessant tracta sobre l’agricultura de precisió. Per exemple, hi ha zones més i menys riques en una mateixa parcel·la, per la qual cosa no necessiten el mateix adob. Un altre cas és el dels fitosanitaris: no és necessari aplicar-los a dos arbres si només un està infectat.

Aquesta setmana han inaugurat un nou centre d’investigació a la Seu d’Urgell, el primer al Pirineu. Quin és el seu objectiu?

Volem tenir activitat en diferents valls per detectar les seues necessitats, amb una gran interacció amb treballadors i els agents econòmics i institucionals per veure quines activitats agrícoles i ramaderes es poden fer en cada una. El de la Seu no serà un gran centre amb molts equipaments i grans laboratoris, sinó que estarà pensat per facilitar interaccions i coordinar activitats.

En quin grau es desplegaran pel Pirineu?

Inicialment en cinc o sis zones, ja que la Seu, la Cerdanya, la Val d’Aran i Tremp o Sort parteixen realitats territorials molt diferents.