L’oliverar en regadiu s’ha quadruplicat a Lleida des del 2005, però encara domina el secà

L’oliverar de regadiu guanya terreny a Lleida, i s’ha més que quadruplicat des de l’any 2005; malgrat això, continua sent minoritari i el secà continua sent la forma de cultiu més estès a la província de Lleida. Així es desprèn de les últimes dades de la conselleria d’Agricultura, mentre que des del sector, capitanejat per la denominació d’origen Les Garrigues, s’insisteix en la necessitat d’estendre el risc per poder comptar amb una producció estable a les comarques lleidatanes.

En concret, Lleida compta amb 36.701 hectàrees destinades a les oliveres i el gruix d’aquestes correspon a finques de secà, amb 25.084 hectàrees. Això suposa que més del 68% de la superfície es troba en un sistema que depèn de la meteorologia i que ha patit en els últims anys collites pèssimes a causa de la sequera. Les altres 11.617 hectàrees són explotacions amb regadiu i cada vegada van guanyant més terreny les finques amb sistemes intensius en els quals es maximitza la productivitat.

En els últims anys, han crescut de forma especial aquest últim tipus de finques, però no tot el territori compta amb disponibilitat d’aigua, per la qual cosa el sector insta a poder comptar amb més regadiu. El 2005, només 2.726 hectàrees de Lleida tenien oliverars amb l’aigua garantida. Deu anys després, la xifra s’havia més que duplicat, fins a arribar a les 6.808 hectàrees. Les últimes dades disponibles situen el reg en 11.617 hectàrees, la qual cosa representa més que quadruplicar el volum del 2005, amb un augment del 326 per cent.

Les dades de rendiments depenen en funció de les campanyes, però les dades del 2024 deixen clar que la productivitat és molt diferent en funció del sistema de treball. En secà es va situar en 782 quilos d’oli per hectàrea, mentre que en regadiu va arribar a 4.526, és a dir, gairebé sis vegades més. Aquestes diferències previsiblement no seran tan grans aquesta campanya, tenint en compte que parlem d’una campanya en la qual la falta de precipitacions va colpejar el sector. L’any passat Lleida va ser la província amb més rendiment en regadiu, molt al davant de Tarragona, que no va assolir els 2.000 quilos per hectàrea.

Producció

En aquesta campanya, que va començar el mes de novembre passat, Lleida recupera un volum important de producció, encara que sense arribar a assolir tot el seu potencial. A l’espera de conèixer el balanç final de recollida i molturació, la denominació d’origen Les Garrigues confiava a treure al mercat uns 6 milions de quilos d’oli, tal com va explicar el president de l’organització, Enric Dalmau.

Defensa l’excel·lent qualitat que té el producte que elaboren les seues cooperatives i reclama suport per garantir el futur del sector. En aquest sentit, reivindica la necessitat d’implementar el reg de suport en les explotacions d’oliveres per garantir que hi hagi un relleu generacional al camp i que els pobles lleidatans continuïn vius.

La denominació d’origen protegida lleidatana reuneix actualment 3.200 productors de 21 cooperatives de 27 municipis de les Garrigues, l’Urgell i el Segrià.