Per Sant Pere, música, ball i diversió
Durant els seixanta i ben entrats els setanta va ser la revetlla més popular de Lleida || La del Camp d’Esports va arribar a tenir fins tres escenaris diferents la mateixa nit i servei d’autobús propi
Odin Grup era una assegurança a l’hora d’omplir els locals.
Ara la revetlla de Sant Pere, que se celebrava just una setmana després de la de Sant Joan, està pràcticament oblidada, però es pot recordar que durant la dècada dels seixanta i ben entrada la dels setanta va batre rècords d’assistència amb una llarga llista de locals que rivalitzaven en oferir més i millor espectacle que la competència.
La de Sant Pere, que ara queda reduïda a la Festa Major del Secà, era la revetlla oficialista, mentre que la de Sant Joan era la rebel amb la cultura catalana com a bandera i “colant” alguna cançó en català com Rosó o La mare.
La revetlla l’organitzava, al principi, Educació i Descans, una entitat que organitzava actes lúdics i esportius, dependent del Sindicat Vertical franquista. Va començar dient-se Verbena del Productor i va acabar sent la Verbena de San Pedro, encara sense normalitzar el nom. Com que al maig, tret de la Festa Major, actes com la Fira de Titelles, Moros i Cristians o l’Aplec del Caragol, no eren ni tan sols un projecte, les revetlles omplien les ganes de diversió dels lleidatans.
La més important de totes elles era la que se celebrava al Camp d’Esports amb entrada per Rovira Roure i estacionament al solar existent just darrere de la tribuna (Doctor Fleming encara no estava urbanitzat). Va arribar a comptar amb fins tres escenaris, amb tres ambients diferents, amb degustacions de cava i xampany (el cava tampoc no existia com a tal) i servei d’autobusos gratuït. També destacaven les del Racó d’en Pep, Joker’s, Sícoris Club i el Tenis Lleida, que obria, les seues portes als socis que podien convidar a un “foraster” (sic). Senyores i senyoretes tenien les entrades i consumicions a meitat de preu, o gratis. A més d’artistes forans, entre els d’aquí s’emportaven la palma Odin Grup, Los Ibaceta, Los Yolis, Real Casino, Marqués de Pota y Lo Parrano, incloent vedets i gogós a preu fet.
Camilo Sesto i La Trinca van ser caps de cartell a l’escenari
En aquelles dos dècades, les empreses no només rivalitzaven en portar a les millors estrelles als seus escenaris, sinó que a més competien en fer més i millors cridaners anuncis dels seus espectacles. Era una veritable passada mirar els exemplars d’aquestes dates tant a La Mañana com a Diario de Lérida anunciant les actuacions. Per Lleida van passar per Sant Pere estrelles com Camilo Sesto, La Trinca, que va repetir dos anys consecutius, Ana Kiro, que venia de guanyar el festival de l’Atlàntic, Lorenzo Santamaría o Juan Erasmo Mochi, llavors estavella de la televisió.
