A Alós d’Isil va començar tot
La localitat del Pallars Sobirà pot presumir d’acollir el primer rodatge a terra lleidatà || En
1948, Sáenz de Heredia va rodar ‘La mies es mucha’ amb Fernando Fernán Gómez i Sara Montiel
Aquest racó d’Alós d’Isil es va transformar en la remota missió de Kattinga al cor de l’Índia.
Fins a les últimes Las niñas (Pilar Palomero, 2019) ubicada a Gimenells i Alcarràs (Carla Simón, 2022), com les mediàticament més destacades, les comarques de Lleida han acollit prop d’un centenar de rodatges cinematogràfics de tots els gèneres: bèl·lics, drames, musicals, aventures, terror, westerns...
Imatge promocional de la pel·lícula.
Però es pot recordar que el primer de tots va tenir lloc el 1948, en la pallaresa Alós d’Isil, al cor de la Vall d’Àneu. Es tractava de La mies es mucha, un drama religiós dirigit per José Luis Sáenz de Heredia, un dels directors favorits del franquisme amb títols en la seua filmografia com a Raza o Historias de la radio.
La pel·lícula, premiada pel Sindicat Nacional de l’Espectacle, va ser un encàrrec de la cúpula episcopal espanyola al guionista Vicente Escrivá que, finalitzant els 90, va assolir gran popularitat per escriure i dirigir per a televisió la sèrie Manos a la obra, perquè plasmés en imatges la paràbola recollida en l’Evangeli de Sant Lluc (10, 1-12) que diu allò de “la feina és molta, els obrers pocs”.
Cartell de la pel·lícula.
El film de Sáenz de Heredia amb repartiment amb el millor del cine espanyol de l’època, gira entorn d’un jove missioner (Fernando Fernán Gómez) que és enviat a evangelitzar una regió de l’Índia, topant amb la corrupció i la vexació dels poderosos als indígenes. Màlaga va acollir les escenes de la metròpolis i Alós d’Isil es va transformar en la marginal Kattinga, on més falta feia la paraula de Déu. La pel·lícula, d’acceptable èxit en taquilla, s'acaba amb una memorable frase del protagonista: “La vida del missioner és dura, però té l’avantatge que és curta.”
