Mario Duran, el president
Durant el seu mandat, el Lleida va viure l’etapa daurada amb dos ascensos a Segona i un altre d’històric a Primera divisió. Amb Mané d’entrenador el club va passar a ser un equip guanyador
28 de desembre del 1988. Mario Duran fitxa Mané com a entrenador.
Mario Duran (Tornabous, 1930-Lleida, 2011) és considerat el president més emblemàtic de la història de la Unió Esportiva Lleida superant, fins i tot, noms com els d’Eduard Estadella, que el va portar a Primera la campanya 49-50; Ramon Vilaltella o Pepito Esteve. Amb Mario Duran al capdavant l’equip va encadenar dos ascensos a Segona i un altre a Primera la temporada 92-93.
L’alegria més gran com a president: el 5 de juny del 1993, la UE Lleida aconseguia l’ascens a la Primera divisió.
El “matrimoni” amb el tècnic José Manuel Esnal Mané li va permetre liderar l’etapa daurada de l’entitat del Camp d’Esports, malgrat que el seu primer ascens a Segona, vint anys després de l’anterior, el va obtenir amb Jordi Gonzalvo, al substituir a mitja temporada a la presidència Antonio Gausí. Va fitxar Mané el 28 de desembre del 1988 quan el descens a Segona B era pràcticament inevitable. Entre els dos van construir un equip guanyador.
Sota la seua presidència, el llavors entrenador Jordi Gonzalvo va compondre l’himne del Lleida que encara és vigent. Es va gravar el 2 de desembre del 1986, l’any de l’ascens a Segona, als estudis de Ràdio Lleida.
La temporada següent es va recuperar la categoria perduda, després d’una dura pugna amb el Mollerussa i, després de dos exercicis en què sempre es va estar als llocs d’honor de la categoria, es va tocar el cel amb les mans el 5 de juny del 1993, al guanyar en un ple Camp d’Esports el Badajoz. Es va remodelar l’estadi per estar d’acord amb la categoria i tot i que no es va poder mantenir per la mala arrencada de lliga, per a la història sempre quedaran les victòries amb el Barça de Cruyff (0-1 al Camp Nou) i el Reial Madrid (2-1).
Duran amb els seus trofeus al Camp d'Esports.
Després del descens, l’equip va tornar a ser als llocs de dalt i va acabar jugant la promoció d’ascens amb l’Sporting de Gijón (2-2 a Lleida i 3-2 a El Molinón). A partir d’allà va començar, de manera lenta però progressiva, el declivi de l’equip ja sense Mané i amb Mario Duran preparant l’adeu. Amb els germans Esteve al comandament es va anunciar que el Museu del Lleida portaria el seu nom... però el projecte mai es va fer realitat. Una llàstima.
