SERVEIS AIGÜES
Un 66% dels municipis depenen de fonts pròpies per proveir-se
La sequera deixa imatges com aquesta, de la cua del pantà de Camarasa, amb tot just aigua.
Un 66% dels 231 municipis de Lleida compten únicament amb fonts pròpies d’aigua per al proveïment dels veïns. Un altre 26% de localitats estan connectades a una xarxa de subministrament en alta, i el 8% restant compta amb un sistema mixt de proveïment.
Aquestes dades, proporcionades per l’Agència Catalana de l’Aigua, impliquen que la majoria de municipis lleidatans no tenen fonts alternatives de subministrament d’aigua en cas que la seua (sobretot pous subterranis o rius) sigui insuficient o registri un episodi de mala qualitat. Fonts del sector assenyalen que una única font pròpia de proveïment no té per què implicar una falta de garanties d’aigua, ja que hi ha recursos hidràulics amb gran estabilitat. Tanmateix, hi ha casos com el del nucli d’Estorm, al Pallars Jussà, que ha hagut de recórrer a les cisternes d’aigua aquest estiu per pal·liar el dèficit d’aigua del pou subterrani per falta de pluges.
Al costat oposat es troba el municipi de Térmens, un dels últims a incorporar-se a la Mancomunitat d’Aigües de Pinyana. L’alcaldessa, Elisabet Lizaso, va explicar que l’anterior equip de govern va proposar com a solució als problemes de qualitat i subministrament d’aigua que registraven periòdicament construir una depuradora o connectar-se a la xarxa supramunicipal. Finalment, es va optar per la Mancomunitat de Pinyana malgrat que representa un fort increment del preu de l’aigua, encara per determinar.
Lizaso va assenyalar que fins l’any que ve no podran comparar els actuals amb els preus que pagaven quan es proveïen del riu Segre o d’una històrica séquia.
Precisament avui finalitza un dels estius més secs de les últimes dècades a Lleida. A Mollerussa no es registraven pluges tan escasses entre el juny i l’agost des del 1994. Quant a Catalunya, és un dels estius més secs de l’últim segle i en el conjunt de l’Estat, el més sec en 51 anys.
