Projecten utilitzar residus vegetals per fer des de plàstics fins a carburants

La Diputació, la Generalitat i la Universitat de Lleida (UdL) col·laboren en un projecte que planteja aprofitar residus vegetals com a matèria primera per a un ampli ventall de productes, que van des de plàstics i materials per a la construcció fins a carburant líquid per a vehicles. Per fer-ho, impulsen la construcció d’una primera biorefineria.

Un projecte pioner a Lleida planteja aprofitar residus d’origen vegetal per elaborar des de combustible líquid per a automòbils (bioetanol) fins a materials per a la construcció i bioplàstics. Fer-ho requereix una biorefineria per extreure lignocel·lulosa, un component de la paret cel·lular de les plantes que es fa servir com a matèria primera en aquests i altres productes. La Diputació, la Generalitat i Universitat de Lleida (UdL) col·laboren per construir una planta pilot per a la qual encara s’ha de decidir ubicació. La UdL ha convocat aquest mes un concurs per adquirir els equips de la futura biorefineria, amb un pressupost de licitació de 229.295 euros. De forma paral·lela, ha obert un altre concurs per redactar estudis sobre quina és la ubicació més adequada per a aquesta planta pilot, així com els millors processos de recollida i transport dels rebutjos vegetals. El pressupost per elaborar aquestes propostes és de 42.229 euros.

L’objectiu és obtenir productes amb un alt valor afegit a partir d’una fracció de la biomassa vegetal que ara sovint es considera residu. Un exemple són els residus resultants de neteges forestals i alguns subproductes de la indústria agroalimentària i d’altres sectors.

L’edifici de fusta de 6 pisos del carrer Cavallers de Lleida es va citar com a exemple a les ponències

Aquest projecte, denominat Imbiofust, s’emmarca en una estratègia per millorar l’aprofitament de la biomassa a Lleida, en especial la d’origen forestal (vegeu les claus). Es planteja en un moment en què es revifa l’interès per la fusta i els materials orgànics en la construcció i augmenta l’ús de biomassa forestal en forma d’estelles o de pèl·let com a combustible per a calefacció en lloc del gasoil. D’altra banda, és un mitjà per crear activitat econòmica i llocs de treball en àrees rurals, i d’afavorir una correcta gestió dels boscos que redueixi el risc d’incendis. Així mateix, suposa substituir combustibles fòssils i materials derivats del petroli per altres d’origen orgànic, abundants i renovables.

Aquesta iniciativa es beneficia de subvencions per a projectes d’especialització i competitivitat territorial (PECT) finançats pel fons europeu Feder.

Lleida

L’edifici de sis pisos construït amb fusta laminada al carrer Cavallers de Lleida va ser protagonista aquesta setmana d’una conferència sobre les propietats d’aquest material i com contribueix a crear espais saludables. La ponència, a càrrec de l’arquitecte Ramon Llobera, va formar part d’una jornada organitzada a Barcelona pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) per impulsar la construcció amb aquest material. La finalitat era “donar valor a la fusta i els productes forestals”, segons el CTFC, que considera que aquest és un factor decisiu per “aconseguir equilibri territorial i desenvolupar la bioeconomia”.

Davant de més d’un centenar de persones, els participants van exposar els avantatges de la fusta a l’hora d’aconseguir edificis eficients des del punt de vista energètic. Per al CTFC, la normativa europea sobre eficiència energètica que entrarà en vigor l’any 2020 “serà una oportunitat” per impulsar l’ús de la fusta en la construcció, ja que “la seua eficàcia ja està provada”. En aquest sentit, va indicar que aquest sector “és una bona sortida” per a la seua producció.

Així mateix, l’arquitecta Maria Àngels Espar va presentar diferents exemples de l’ús d’aquest material en mobiliari exterior. Per il·lustrar-ho, va citar com a exemple les taules i tamborets de la terrassa de la seu del departament d’Agricultura, construïda amb fusta del bosc de Pallerols, a l’Alt Urgell i propietat de la Generalitat. El CTFC va destacar l’interès de “substituir la demanda de fusta procedent de l’exterior” i substituir-la per producció local per “crear llocs de treball a partir de la gestió sostenible dels boscos”.