La justícia prohibeix als ajuntaments acords polítics aliens al seu municipi

La justícia limita la capacitat dels ajuntaments de fer pronunciaments polítics que vagin més enllà de les competències municipals. Així, el Tribunal Suprem ha anul·lat un acord d’un consistori de Barcelona amb el qual es declarava “territori català lliure i sobirà”, que també es va aprovar en diverses localitats lleidatanes.

La justícia limita la capacitat dels ajuntaments de fer pronunciaments polítics que vagin més enllà de les seues competències municipals. Així doncs, el Tribunal Suprem va anul·lar el mes de juny un acord del ple de l’ajuntament de Caldes de Montbui (Barcelona) de principis del 2013 en el qual declaraven el municipi com a “territori català lliure i sobirà” i demanava al Parlament que treballés “per aconseguir aquesta fita”.

El tribunal culmina d’aquesta manera una batalla legal que va començar fa sis anys després d’un recurs interposat per la delegació del Govern a Catalunya. En aquest sentit, a Lleida diversos ajuntaments també van ser denunciats per l’Estat per haver aprovat mocions similars a la d’aquest municipi de Barcelona. Es tracta de Cervià de les Garrigues, Sant Llorenç de Morunys i Àger.

Balaguer, les Borges o Alcarràs també van aprovar mocions similars a la que el Suprem ha anul·lat

Considera que l’acord està “al marge de les qüestions d’interès” que corresponen al municipi

Així mateix, altres consistoris lleidatans com Balaguer, les Borges, Alcarràs, Linyola i Bellvís, entre d’altres, van donar llum verda a acords semblants durant mandats anteriors.

El Suprem justifica l’anul·lació de l’acord del ple de Caldes de Montbui argumentant que es troba “al marge de les qüestions d’interès municipal i de les competències” de l’entitat local. Per aquesta raó, el tribunal ha suspès el pronunciament de Caldes de Montbui i crea jurisprudència, per la qual cosa limita l’abast del que poden aprovar els ajuntaments, segons va informar ahir el diari Ara.

Així mateix, el Tribunal Suprem assenyala que és evident “la falta de competència municipal” per dictar aquest acord i al·lega que “no existeix entre les competències municipals” cap atribució “que consenti a un municipi intervenir en aspectes d’evident transcendència constitucional”. Remarca també que les declaracions han de respectar “en tot cas” la Constitució i l’ordenació jurídica.

El 130 president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de fer-se pública la sentència, va assegurar des de Brussel·les a través del seu compte de Twitter que “la regressió autonòmica és una decisió que l’Estat no revertirà, per més que els donem la garantia que abandonarem la nostra lluita i guardarem l’estelada, i si és necessari les quatre barres també, al bagul dels records”. Per la seua banda, el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco va assegurar que “un municipi no es pot declarar localitat de la república catalana independent” i va apuntar que “els nacionalistes s’inquieten quan es troben davant d’un estat democràtic de dret”.

S’ha de recordar que el Tribunal Constitucional ja va limitar el 2014 la potestat política del Parlament després d’anul·lar la resolució en la qual es definia Catalunya com un “subjecte jurídic i polític sobirà”. El tribunal va declarar “inconstitucional i nul” el principi segons el qual “Catalunya té caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”.

Una altra mitja dotzena de municipis lleidatans també van ser denunciats per haver pagat la quota d’afiliació a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

En aquest sentit, l’ajuntament d’Alcarràs ha canviat l’estelada de la façana del consistori per una senyera després d’una sentència que els obligava a penjar la bandera espanyola. Així doncs, l’equip de govern confia que d’aquesta manera se satisfacin totes les sensibilitats, encara que mantenen la pancarta en favor dels presos polítics (vegeu SEGRE de divendres passat).

Més de vint consistoris de Lleida denunciats al no hissar la ‘rojigualda’ Més de vint ajuntaments i consells comarcals de Lleida van ser denunciats per la delegació del Govern a Catalunya per no hissar la bandera espanyola a la façana. Alguns dels consistoris als quals es va interposar un recurs per no penjar la rojigualda van ser Alcarràs, Agramunt, Juneda o Tàrrega.