POBLACIÓ IMMIGRACIÓ
Cinc municipis de Lleida superen el 30 per cent de població estrangera
La xifra de nouvinguts residents a les comarques de Lleida va créixer en 2.985 persones el 2019 i arriba als 75.431 veïns || La nacionalitat més nombrosa és la romanesa
Imatge d’arxiu de la festa nacional de Romania a Guissona.
En sis municipis de Lleida el nombre d’estrangers ja supera el 30 per cent, segons les dades del padró continu de l’Idescat del 2019, que reflecteix que, precisament, són els immigrants els que permeten que el nombre d’habitants torni a créixer. Es tracta dels pobles de Guissona, la Portella, Aitona, Torres de Segre i Alcarràs. Per la seua banda, Barbens se situa en el 29,95 per cent. El cas de Guissona és el que té un percentatge d’estrangers més elevat, 3.700 persones d’un total de 7.136 habitants, la qual cosa representa un 51,85 per cent, la majoria d’ells romanesos. També a la Portella, al Segrià, aquest percentatge arriba al 38,32 per cent. Aitona se situa en tercera posició en aquest rànquing i dels 2.591 habitants, un total de 843 són estrangers, dada que suposa un 32,54 per cent. A Torres de Segre i Alcarràs la població forana també se situa en el 30,48 per cent i el 30,23 per cent respectivament. També el municipi de Barbens se situa en el 29,95 per cent de població estrangera, i dels 878 habitants de la població, 263 són immigrants.
El 2018 la població estrangera ja va créixer a tota la província un 4,1 per cent. Totes les comarques van registrar increments de població forana, excepte el Pallars Sobirà, que en va perdre.
El 2018 la població estrangera va créixer a totes les comarques de Lleida excepte al Sobirà
El 2019, la Segarra també va ser la comarca de Lleida que va registrar un percentatge més alt de població estrangera amb un 27%. El 2018 hi havia a la província de Lleida un total de 72.446 persones i el 2019 van arribar fins a les 75.431 persones. Darrere de la Segarra, la comarca que més població estrangera té és el Pla d’Urgell, amb 6.814 persones enfront les 6.681 del 2018, la qual cosa representa un 18,6%. El Segrià té fins a 38.507 habitants forans, un 18,4%. El mateix percentatge que l’Urgell encara que amb una població de 6.768 persones estrangeres. A la Noguera van arribar 293 estrangers més el 2019 i el percentatge de forans respecte al total de població va ser de 16,8%. A l’Aran el percentatge se situa en el 16% amb una població de 1.614 persones, i a les Garrigues és del 12,9% amb 2.432 estrangers. Al Pallars Jussà, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça i el Solsonès els percentatges de població forana se situen entre el 12,7% i el 10,6%.
La població romanesa és la primera nacionalitat en vuit comarques lleidatanes, mentre que la marroquina ho és en dos (Solsonès i Urgell) i la portugesa, a l’Alt Urgell.
Guissona té habitants de 49 nacionalitats diferents El municipi de Guissona va aconseguir el mes de gener passat el seu màxim històric, tant de població, amb 7.290 habitants, com de persones estrangeres, 3.810, xifra que suposa el 52,2 per cent del total dels veïns. L’any 2019 el percentatge va ser del 51,9%. Al municipi conviuen fins a 49 nacionalitats diferents. Romania és la nacionalitat majoritària amb 1.297 veïns, seguida d’Ucraïna amb 1.061, Senegal amb 517 i Bulgària, amb 293 veïns. Els nous veïns són majoritàriament població jove, d’entre 20 i 35 anys.
