Els rescats de muntanya s'han doblat durant la darrera dècada a Lleida

Els Bombers han fet aquest any més de 200 intervencions en el medi natural, una xifra lleugerament superior al mateix període del 2021. L'any passat es va tancar amb 397 intervencions, una xifra rècord i el doble que fa una dècada. Una gran part s'ha portat des de la base permanent dels GRAE a l'aeroport de la Seu d'Urgell.

En el que va d’any, fins al 18 de juliol, els Bombers de la Generalitat han dut a terme 202 rescats i recerques en el medi natural a les comarques de Lleida. És una xifra lleugerament superior a la del mateix període de l’any passat, quan hi va haver 191 casos entre l’1 de gener i el 31 de juliol. Va en la línia de l’any 2021, que es va tancar amb 397 intervencions, una xifra rècord. Aquest registre supera en un 21% la que hi va haver el 2020 (328) i és més del doble de la que hi havia fa una dècada.

El 2012 van ser 192. El principal motiu de l’increment és l’augment de l’afluència de persones en espais naturals, principalment de muntanya amb el boom d’activitats com excursionisme, barranquisme, escalada o la recerca de bolets. “És una cosa lògica, més persones equival a més rescats”, comenta un dels integrants dels equips del Grup d’Actuacions Especials (GRAE) que hi ha a la base de la Seu d’Urgell. Precisament, els Bombers van estrenar el juny de l’any passat la nova base permanent de rescat del GRAE i de mitjans aeris a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell.

En el seu primer any, des d’allà s’han dut a terme al voltant de 250 actuacions. Encara que la majoria han estat al Pirineu lleidatà –on poden arribar en qualsevol punt en un màxim de 15 minuts–, poden acudir a qualsevol emergència de la seua especialitat que es produeixi a Catalunya. Els GRAE compten també amb les bases d’Olot i Cerdanyola del Vallès.

L’altre gran salt de qualitat, a banda de la base permanent, va ser la incorporació l’1 de juliol de l’any passat de metges especialistes en urgències del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en els rescats, la qual cosa permet una atenció sanitària immediata i, a més, l’entrada directa al sistema de Salut Pública de la persona assistida gràcies al dispositiu tablet de l’Estació Clínica d’Emergències (ECE).

D’aquesta manera, una mateixa unitat – que està formada pel pilot, operador de grua, dos rescatadors i el metge del SEM– efectua tant el rescat com l’assistència sanitària, a part de poder monitorar el pacient i començar a aplicar al mateix moment maniobres. Quant a la tipologia d’intervencions, de les 202 en el que va d’any, 152 han estat rescats de muntanya –un 75,2 per cent del total–, seguits de 36 recerques de persones perdudes, 11 rescats i recerques al medi aquàtic (rius, pantans...) i rescats en coves o pous.

Per comarques, la Val d’Aran lidera el rànquing amb fins a 81 intervencions, seguida del Pallars Sobirà (28) i la Noguera (23). La resta s’han dut a terme a l’Alt Urgell (19), el Pallars Jussà (18), l’Alta Ribargorça (11), el Solsonès (7), el Segrià (7), la Segarra (4), l’Urgell (2) i les Garrigues (2).

“És un treball conjunt i hem d'estar perfectament coordinats”

Un equip GRAE de la Seu d’Urgell explica a SEGRE com és el seu funcionament. “Rebem l’avís i, amb les dades que ens faciliten, decidim quin material hem de portar. No és el mateix un rescat d’escalada o en un barranc que la recerca d’una persona desorientada”, explica Arnau Julià, rescatador dels GRAE des del 2007.

El seu company Èric Riba, a la unitat des de fa un any, afegeix que “cal anar ràpid, però el més important és anar preparat”. També és essencial el material sanitari que s’ha de portar. Sandra Santuré, metge del SEM, afirma que “la simple presència d’un sanitari ja tranquil·litza els atesos. Per exemple, posar analgèsia ajuda molt”.

L’helicòpter de rescat és un altre element essencial. Els GRAE de Lleida utilitzen un BELL429, considerat un dels millors aparells per prestar serveis de recerca i rescat a tot el món. El de la Seu va ser el primer que hi va haver a Espanya i Interior hi ha destinat 4,5 milions. La grua de l’aeronau permet fer maniobres des de més altura, ja que el cable té més longitud, i permet operar de forma efectiva des d’uns noranta metres. També pot desplaçar-se a més velocitat. Assoleix els 290 km/h i pot arribar als 7.000 metres d’altura. “El primer que fem a l’arribar al punt de rescat és fer una anàlisi del terreny per determinar si es pot aterrar o, al contrari, s’ha de fer amb un gruatge. A més, hi ha molts condicionants, com el temps que fa”, comenta el pilot Pol Tomàs.

Per la seua part, Marc Morer, operador de grua, afirma que “és un treball en equip i hem d’estar perfectament coordinats”. El seu enemic és l’ocàs, “ens obliga a fer rescats a contrarellotge”, i lamenten algunes negligències. “Des d’una persona que demana un rescat perquè ha perdut una sabata en una via ferrada fins a altres que van equipades amb un casc de moto”, expliquen a més els rescatadors.

“Si tanquem el Montsec o la Baronia és per la seguretat dels excursionistes”

Els Agents Rurals són el cos encarregat de vetllar per la conservació de la naturalesa i, en conseqüència, de vigilar que es puguin compatibilitzar les activitats de lleure a la muntanya amb la protecció del medi ambient. Una situació que aquest any s’ha complicat per l’elevat risc d’incendis, a causa de la sequera i les altes temperatures. SEGRE va acompanyar dimarts passat una patrulla de la Noguera encarregada de reobrir els accessos al Montsec de Rúbies, que va estar onze dies tancat, al costat del Montsec d’Ares i la Baronia de Rialb, pel risc extrem d’incendi forestal a causa d’una onada de calor insòlita que s’ha allargat unes dos setmanes.

A la Noguera, per exemple, els Rurals van notificar 20 denúncies per infraccions per accedir a espais prohibits i acampar o fer barbacoes.L’agent Anna Codina comenta que “cal comprendre que si es tanquen els accessos és, en gran part, per la seguretat dels excursionistes ja que, en cas d’incendi, es descarta que hi hagi presència de persones a la zona que puguin quedar atrapades i els treballs puguin centrar-se en l’extinció”. És el que va ocórrer al foc que hi va haver el 18 de juliol a Terradets, a Àger, un dels municipis lleidatans que estaven en el màxim nivell d’alerta. L’incendi va tenir lloc en una zona on es practica escalada. “Si no hagués estat activat el pla Alfa 3 podríem haver tingut escaladors atrapats a la zona”, va afirmar el cap dels Agents Rurals a Lleida, Llorenç Ricou.

L’increment d’activitats en el medi natural també ha provocat que els Agents Rurals hagin de fer més tasques de vigilància. Val a recordar que són agents de l’autoritat. “És obvi que en els últims anys cada vegada fem més tasques policials per detectar infraccions”, comenten en aquest sentit. Pel que fa al perfil dels infractors als paratges naturals lleidatans, expliquen que alguns les cometen per pur desconeixement però un elevat percentatge són persones que saben que se salten les prohibicions.

Els Agents Rurals són els encarregats d’investigar les causes dels incendis, controlar la pesca i la caça furtiva o de la conservació del patrimoni, entre altres tasques.

Mossos d’Esquadra: unitats de Muntanya i Medi Ambient

A banda dels Bombers de la Generalitat i els Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra també compten amb dos unitats especialitzades en intervencions en el medi natural. D’una banda, amb la Unitat de Intervenció de Muntanya (UIM), que es va crear el 2001 davant de la necessitat de poder desenvolupar les tasques pròpies de la policia en aquells llocs d’alta muntanya on una patrulla no pot arribar.

Els agents que la integren són els encarregats de donar suport a altres unitats policials en el compliment de les funcions que tenen assignades, com la recerca de persones, recuperar indicis o realitzar aixecaments de cadàvers en espais muntanyosos de difícil accés. De l’altra, també hi ha la Unitat Regional de Medi Ambient (URMA), que té com a principal funció combatre delictes o infraccions contra el medi ambient com accessos motoritzats a zona protegides, abocaments o acampades il·legals.