Un grup danès impulsa a Lleida dos plantes per produir gas amb residus

Un dels grans inversors europeus en matèria d’energies renovables prepara el seu desembarcament a Lleida. Es tracta del grup danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), que promou dos grans plantes de biometà a les comarques del pla. Hi projecta produir gas a partir de purins i altres residus orgànics i injectar-lo a la xarxa de distribució gasística per vendre’l. A través d’una firma local ha iniciat els tràmits del primer dels dos complexos a la Sentiu de Sió, i espera construir-ne un altre a Linyola. La intenció és poder iniciar obres el 2024.

Almenys uns altres cinc projectes en marxa a Lleida pretenen utilitzar dejeccions i altres residus orgànics per obtenir gas renovable o biometà: biogàs procedent d’emanacions de matèria orgànica refinament fins a igualar el poder calorífic del gas natural fòssil. Tanmateix, el grup danès preveu fer-ho a una escala fins ara inèdita. Els primers documents en tramitació per a la planta de la Sentiu de Sió apunten que serà “la primera al sud d’Europa” en mida i volum de producció, i les xifres que presenta semblen corroborar-ho.El promotor calcula que cada una de les plantes suposarà una inversió d’entre 75 i 90 milions d’euros.

La de la Sentiu de Sió requerirà entre 35 i 40 llocs de treball directes i s’espera que la seua producció de biometà assoleixi els 227 gigawatts/hora (GWh) a l’any. L’empresa destaca que és “l’equivalent al consum de 26.000 habitatges”. Per això preveu fer servir residus de la indústria agroalimentària que van des de purins i fems fins a cadàvers d’animals, rebutjos d’escorxadors i llots de depuradores

CIP afirma que la planta de la Sentiu és un “projecte estratègic” per a la Generalitat

A banda de gas renovable, les plantes de la Sentiu de Sió i Linyola preveuen obtenir altres productes com a resultat del procés de tractament de residus orgànics. En primer lloc, un fertilitzant granulat a partir de la fracció sòlida dels residus. En segon lloc, aigua depurada que podrà fer-se servir en regs. Així mateix, espera aconseguir diòxid de carboni (CO2) liquat de les emanacions del complex, un gas amb diferents aplicacions industrials.

El promotor espera poder dur a terme les obres a partir del 2024

Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) desenvolupa les dos plantes de biometà en col·laboració amb la firma lleidatana Connect Bioenergy. Al seu web oficial, la firma danesa va indicar que esperen poder prendre la “decisió final d’inversió” el 2024 i assegura que la instal·lació prevista a la Sentiu de Sió és “un projecte d’importància estratègica” per a la Generalitat, que hi haurà de donar el vistiplau ambiental i urbanístic. “Això implica que la sol·licitud de permisos tindrà prioritat per a l’administració catalana”, afirma CIP.“Veiem un gran potencial a convertir residus orgànics en gas renovable”, afirma Thomas Dalsgaard, soci de CIP, en un comunicat al web del grup danès.

“Creiem que la bioenergia avançada té un paper clau en la transició verda, amb el reemplaçament dels combustibles fòssils”, va afegir, i va recalcar el “reconeixement” que el projecte de la Sentiu ha rebut per part de l’Executiu català. Aquesta instal·lació ha rebut ja un primer informe de la comissió d’Urbanisme de Lleida i ha iniciat la tramitació ambiental davant de la Generalitat.

Primers passos a la Noguera i el Pla espera el projecte

Mentre el projecte de la planta de biometà de la Sentiu ha iniciat la tramitació davant de la Generalitat, el de Linyola és encara una incògnita. L’únic que consta als documents fets públics fins ara és que compartirà una subestació elèctrica amb la instal·lació de la Noguera. “El que sabem sobre la planta de Linyola és el que el seu promotor ha manifestat”, va explicar ahir l’alcalde d’aquesta localitat del Pla d’Urgell, Àlex Mases. El primer edil va explicar que s’han posat en contacte amb la firma promotora per saber més sobre aquesta iniciativa, però va puntualitzar que el consistori no es posicionarà sobre el tema fins a tenir sobre la taula el projecte. “Quan sapiguem amb exactitud què és el que es vol fer organitzarem una reunió amb els veïns del poble, per ara no hi ha res segur”, va concloure l’alcalde. La planta de biometà es planteja mesos després que un altre projecte relacionat amb la gestió de residus orgànics, una planta de compostatge per a una granja ja existent, provoqués protestes entre els veïns, que van desplegar pancartes en contra l’estiu passat.