Abocador a la vista

Des del mirador de l’ermita de Sant Joan d’Almatret es pot veure l’abocador de Riba-roja. És a uns tres quilòmetres del poble. Les manifestacions i protestes al sud del Segrià i la Ribera d’Ebre contra aquest dipòsit de residus no van impedir que entrés en servei el 2020. La lluita va seguir als tribunals, però una sentència del TSJC ha ratificat aquest mateix mes els permisos d’aquesta instal·lació. Ara, el projecte d’un segon abocador a 6 quilòmetres d’Almatret està sobre la taula de la Generalitat. És el que es preveu a Seròs, que un nou promotor torna a tramitar després que sentències anul·lessin l’autorització ambiental i urbanística que el Govern català havia atorgat una dècada abans. L’ajuntament i els veïns s’hi oposen, igual que els municipis del Sealgrià que en el seu dia es van mobilitzar contra el de Riba-roja. Tanmateix, aquesta vegada no hi ha manifestacions als carrers ni pancartes als balcons. “Estem cansats i decebuts”, explica Montserrat Duaigües, veïna d’Almatret. És un diagnòstic que comparteixen altres habitants del poble. “Estem en contra que ens portin escombraries de Barcelona, però és una causa perduda, al final van fer l’abocador de Riba- roja”, afirma Anna Estruch, mentre que Maribel Florensa apunta que la covid va contribuir a deixar en un segon pla les protestes. “Som pocs, cap partit no es posa de la nostra part pels nostres quatre vots”, lamenta un altre veí.

El rebuig de l’abocador de Seròs només s’ha materialitzat fins ara en una dotzena d’al· legacions davant de la Generalitat, menys que el mig centenar que va rebre quan es va tramitar per primera vegada. Aquesta desmobilització veïnal i el desànim que la provoca són inèdits a les comarques lleidatanes, on cada projecte per portar residus de fora de la província havia xocat fins ara amb una dura oposició. Abans que l’abocador de Riba-roja comencés a funcionar, el rebuig d’alcaldes, veïns i ecologistes en va frustrar d’altres a Llardecans, Torres de Segre, Gimenells i Vinaixa. Altres projectes per obtenir energia a partir de residus a Lleida són objecte d’oposició. Un és el de Nova Tracjusa, que planteja obtenir gas de residus i utilitzar-lo com a combustible per assecar purins a la planta de Tracjusa de Juneda, en lloc de cremar gas natural com fins ara. A Linyola, el projecte d’una gran planta de biometà ha xocat amb el rebuig de veïns i consistori.

Rebuig de projectes per obtenir energia de residus

El projecte de Nova Tracjusa de Juneda va obtenir el vistiplau ambiental de la Generalitat el 2021, poc abans que aquesta àrea del Govern passés de la conselleria de Territori de Junts a la d’Acció Climàtica, en mans d’ERC. Aquesta última ha provat des d’aleshores de reconduir la proposta inicial d’acord amb els promotors, més d’un centenar de ramaders agrupats a la cooperativa GAP. L’alternativa s’ha batejat com Biogap i encara no ha iniciat la tramitació. Preveu multiplicar el tractament de purins i produir biometà, així com hidrogen verd. Tanmateix, les entitats ecologistes i la plataforma veïnal segueixen presentant-hi oposició perquè manté la gasificació de residus. Els contraris la qualifiquen d’incineració i temen que suposi contaminació de l’aire, una cosa que els promotors neguen. A Linyola, l’ajuntament considera una “greu amenaça ambiental i social” la planta que el grup danès CIP promou en aquest municipi per obtenir biometà de residus orgànics. En aquesta mateixa localitat, una planta de compostatge per a una granja ja existent va provocar protestes entre els veïns el 2022. El promotor es va comprometre a tractar només les dejeccions de les seues pròpies vaques.