Mig segle de l’obertura d'una de les vies d'escalada més prestigioses i reconegudes a nivell mundial, la Via Tàrrega
Els quatre protagonistes recorden, en una xarrada, la primera ruta d’escalada a la Roca dels Arcs
Gabriel Balcells mostra el material amb què van obrir la Via Tàrrega fa mig segle a la Roca dels Arcs al local de l’Ateneu. - LAIA PEDRÓS
El 2 de novembre del 1974, Gabriel Balcells i Ramon Reynal, juntament amb Antoni Boleda i Francesc Andreu, van obrir el primer itinerari de la Roca dels Arcs, batejat com la Via Tàrrega. Una paret que arriba als 250 metres d’altitud en un extrem oriental del Montsec de Rúbies, a Vilanova de Meià, i que des d’aleshores s’ha convertit en una de les vies més prestigioses i reconegudes a nivell mundial.
Cinquanta anys després, els seus protagonistes, considerats els pioners de l’escalada a Tàrrega, es van desplaçar fins al municipi de Vilanova de Meià per gaudir de l’escalada commemorativa que va impulsar l’Associació Excursionista L’Urgell l’11 de gener passat en la qual es van fer dos cordades, en una d’aquestes va participar 50 anys després un dels seus creadors, Gabriel Balcells, mentre que els altres les van seguir des del peu de la muntanya.
Balcells i Reynal van explicar que “gràcies a l’escoltisme vam començar a tenir curiositat per pujar muntanyes i vam començar a escalar de forma autodidacta a partir dels anys 60 amb un material molt precari, com una corda de cotó.” Els dos van definir la Via Tàrrega com un “descobriment amb un itinerari lògic sense ser extremadament difícil però que compta amb un terreny d’aventura que et permet viure la mateixa experiència que vivim nosaltres, sempre que no portis una ressenya”.
Van insistir que la principal dificultat va ser tenint en compte els mitjans precaris de l’època com unes botes que pesaven cadascuna 1,5 quilos. També van explicar que “la Roca dels Arcs té una morfologia geològica molt característica amb uns estrats horitzontals en forma de bústies en els quals els nostres pitons, que eren molt dobles, rebotaven, però avui dia els friends queden perfectes”. La seua màxima era “no caure” perquè “si ho fèiem, potser no ho explicàvem”. Segons ells, “per a nosaltres una caiguda era un accident, mentre que per als escaladors d’avui dia, amb un material molt més modern, una caiguda és únicament un incident”.
Dijous de la setmana passada els pares de la Via Tàrrega van oferir una xarrada a l’Ateneu coincidint amb la presentació del vídeo del 50 aniversari de la via per part de l’Associació Excursionista L’Urgell.
