La Generalitat i el Govern d’Aragó s’encallen amb l’assistència sanitària
Fa més de sis anys que l’acord per atendre els ciutadans a la comunitat veïna està caducat
La consellera catalana de Salut, Olga Pané, i el seu homòleg aragonès, José Luis Bancalero, en un acte. - E.B.D.
La Generalitat de Catalunya i el Govern d’Aragó s’han embussat en la renovació del conveni que ha de garantir l’atenció sanitària en àmbits amb l’atenció primària, els especialistes i les hospitalitzacions als ciutadans dels dos costats de les fronteres, la Franja i la Terreta, bàsicament, als quals els resulta millor ser atesos a l’altra comunitat.
Fa més de cinc anys que aquest acord està caducat, des de finals del 2019, i fa mesos que sengles equips de la conselleria de Sanitat de la Generalitat que dirigeix Olga Pané i de la conselleria aragonesa de José Luis Bancalero negocien els termes del nou acord.
Això, no obstant, no impedeix que es continuï atenent pacients aragonesos en instal·lacions sanitàries catalanes ni ciutadans de Catalunya en centres aragonesos, encara que continua donant lloc a canvis d’empadronament (hi ha mig miler d’oscencs a Lleida cada any) i a altres maneres d’assegurar-se la continuïtat d’una atenció que, al no existir el conveni, obligaria els afectats a rebre l’atenció als seus territoris, sovint amb desplaçaments més llargs i altres incomoditats.
Tant Pané com Bancalero van coincidir a finals de novembre, al renovar el conveni per a l’assistència d’urgències, a destacar la necessitat de tancar un acord per regular l’atenció primària, les especialitats mèdiques i les hospitalitzacions.
Tanmateix, aquest s’està retardant per dos motius bàsicament: la novetat que suposa haver decidit aplicar un acord específic a l’assistència sanitària a les zones limítrofes del Pirineu i les dificultats que sembla comportar l’apartat econòmic.
“S’hi està treballant” i és molt complex”, van explicar fonts de la conselleria de Salut de la Generalitat. “Es continua treballant en el conveni marc de col·laboració”, la redacció del qual “està més avançada” que la que afecta “diversos nivells assistencials” al Pirineu, van assenyalar des del departament aragonès.
L’anterior conveni, la primera edició del qual data de l’any 2005, es va veure afectat per la reforma de la legislació del sector públic que va aplicar el primer govern de Mariano Rajoy, que va reduir a quatre anys la durada màxima dels convenis de col·laboració entre diferents administracions.
Les diferències en les valoracions dificulten el nou acord
Un dels apartats en els quals les dos comunitats autònomes no acaben de posar-se d’acord per renovar el conveni d’assistència sanitària és l’econòmic, atès que les dos administracions compten amb valoracions que en alguns casos resulten estar bastant allunyades. Així, el Govern d’Aragó, segons assenyala el conseller de Sanitat, José Luis Bancalero, en una recent resposta parlamentària, valora entre 364 i 510 euros en cost d’un dia d’hospitalització en els seus centres, la qual cosa, amb una mitjana de 8,8 dies, presenta una factura de 3.202 a 4.488 euros, mentre que l’última Memòria de la Regió Sanitària de Lleida, del 2023, situa en 2.881 el cost mitjà dels 1.676 ingressos hospitalaris de pacients de la Franja d’aquest exercici. Aragó valora de 133 a 225 euros el cost d’una atenció a Urgències i Catalunya en 67. La primera visita mèdica es taxa a l’oest en 72 a 109 (i les següents per 35 a 54) i a l’est, a 75.
