Aguilà deixa avui el lideratge d’UGT de Lleida després de nou anys

UGT celebra avui el seu congrés de les Terres de Lleida en el qual hi haurà relleu a la secretaria general. José Luis Aguilà deixarà el càrrec després de nou anys al capdavant del sindicat per una decisió personal que, segons ha pogut saber SEGRE, va comunicar divendres al líder ugetista a Catalunya. Fonts properes al procés van explicar que amb aquesta mesura s’evita la presentació de dos llistes que pugnessin pel lideratge i eludir amb això possibles tensions en l’organització amb el fraccionament del vot.

La candidata que, previsiblement, sortirà elegida avui és Juana Mor, prové de la mateixa federació que Aguilà, que és el de Serveis Públics. Ha desenvolupat bona part de la seua activitat laboral a Madrid i ara torna al seu origen i aposta per agafar les regnes del sindicat amb suports des de l’organització federal i confederal. Tot apunta que amb ella es mantindran a l’executiva bona part dels membres que han envoltat fins ara Aguilà. D’aquesta forma, tot faria indicar una continuïtat també en el projecte.

José Luis Aguilà presentarà avui el balanç de la seua gestió dels últims quatre anys als delegats del congrés, que ho hauran de votar posteriorment. En el seu historial, de segur, presentarà la correlació de forces amb Comissions Obreres.

Segons fonts sindicals, UGT s’atansa en aquests moments als 2.500 delegats sindicals a les empreses de la demarcació, amb una mica més de 350 de diferència respecte a Comissions Obreres. Un altre dels punts que també podrà presentar és que els ugetistes comptaran amb la nova seu definitiva, a la rambla Ferran de la capital del Segrià, com va anunciar el mes de desembre passat. Podran deixar així les oficines provisionals de la Llotja que ocupa pels problemes de l’antic edifici dels sindicats que l’havien convertit en un perill i no habitable.

Porta nou anys al capdavant de l’organització, però l’últim mandat ha estat especialment difícil, marcat primer per la pandèmia del coronavirus i les seues conseqüències sobre el món laboral i empresarial i després pels efectes de la guerra d’Ucraïna i la crisi inflacionista.

Així mateix, una de les seues grans denúncies ha estat no només urgir mesures per a la integració dels aturats al món laboral, sinó la d’articular mesures davant de l’existència de treballadors pobres, que no poden arribar a final de mes i que xifrava en un 21 per cent a la demarcació.