El canal Algerri-Balaguer registra en un any unes vint ruptures que obliguen a tallar l’aigua

El canal Algerri-Balaguer ha registrat l’últim any almenys una vintena de ruptures en canonades i ramals que han obligat a interrompre el servei de reg en el perímetre d’afectació i han requerit una intervenció immediata per part de la mateixa brigada de la comunitat.

L’última fissura va tenir lloc aquest mateix dijous al ramal A del sector A, que va afectar finques dels termes d’Albesa i Algerri. Operaris del canal van iniciar ahir la reparació del tram trencat i preveien acabar-la durant la tarda. Un agricultor de la zona va alertar el dia abans la Casa Canal de la fuita d’aigua i va evitar que hi hagués més pèrdues. “El problema seria si la ruptura es produís de matinada i ningú no la veiés fins l’endemà, perquè aleshores sí que es notaria la fuita d’aigua”, va afirmar el president dels regants, Carlos Gra. La interrupció del servei no ha causat fins ara problemes entre els regants, malgrat ser en plena campanya de regadiu, entre altres motius, perquè aquest any la demanda és encara escassa a conseqüència de les reiterades pluges, va afirmar el president.

Les fissures són freqüents en aquest sistema de reg. Durant el mes d’abril passat els regants van emetre dos avisos per ruptura en dos ramals a Castelló de Farfanya i a Menàrguens-Torrelameu; al març van ser tres avisos més i en els mesos anteriors entre un i dos al mes des del setembre. En aquest punt, Gra va atribuir les ruptures a l’antiguitat de les canonades, ja que el canal ha superat els 25 anys des que va portar l’aigua a les primeres finques. Es tracta, va dir, de fissures en canonades de la xarxa secundària de 50 a 70 centímetres de diàmetre. “Fins ara fèiem servir canonades que teníem en estoc, que ja s’han gastat, i d’ara endavant haurem de comprar-les nosaltres”, va assenyalar. Les reparacions les escometen els tres tècnics de la comunitat i el servei se sol restablir en 24 hores, per la qual cosa la despesa no és rellevant, va afirmar Gra.

Val a dir que l’Algerri-Balaguer rega unes 8.000 hectàrees de cultius dels municipis d’Algerri, Castelló de Farfanya, Albesa, Menàrguens, Torrelameu i Balaguer.

La CHE mantindrà elevat el nivell de Rialb per trobar la fuita d’aigua

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre mantindrà el nivell d’ompliment del pantà de Rialb en les màximes cotes per facilitar la detecció de la fuita d’aigua que va obligar a activar el 22 d’abril el pla d’emergència de la presa en estadi 1, que obliga a intervenir per evitar una ruptura. L’embassament emmagatzema 392 hectòmetres cúbics d’aigua i està al 97%. En l’última setmana les reserves han disminuït en uns 3,4 hectòmetres atesa la demanda d’usuaris (regs, malgrat que escassa, proveïments i hidroelèctriques). La previsió és continuar amb el nivell de l’aigua alt mentre duren els treballs de recerca de la filtració, l’origen de la qual encara no s’ha trobat. Una màquina manté les perforacions en la coronació mentre que una altra excava el pendent de l’estrep esquerre, on es va trobar la fuita.Segons fonts de la CHE, les màquines han mantingut el ritme de treball durant aquesta setmana, només interromput amb la pluja. L’emergència en estadi 1 es mantindrà mentre duri el projecte de segellament, així com l’alerta de l’Inuncat, tal com es va comunicar en la reunió del comitè tècnic de seguiment dels treballs, que encapçala Protecció Civil. La CHE va reiterar que la filtració és estable i no hi ha perill per a la població aigües avall.

La Generalitat extraurà els peixos gat de la bassa de Vallfogona

La Generalitat té previst extreure la tardor vinent, a l’acabar la campanya agrària, els peixos gat de la bassa de Vallfogona de Balaguer que han provocat l’obturació de la xarxa de reg d’una finca de cereal de 26 hectàrees d’extensió, segons va confirmar el propietari de l’explotació, Quim Gené. L’operació comporta dificultats, ja que a l’acabar la campanya sol quedar almenys mig metre d’aigua. El Codi Penal castiga amb condemnes de fins a dos anys de presó o 24 mesos de multa, més d’un a tres anys d’inhabilitació, la introducció d’espècies de fauna no autòctones que danyin l’equilibri biològic de la zona en la qual s’alliberen.