SEGRE

AIGUA

La caiguda dels abocaments residuals revela el declivi de l’activitat industrial a Lleida

Les empreses han reduït en dos anys un 5% la capacitat de vessament als rius de la demarcació

La depuradora de Lleida és la instal·lació de tractament d’aigua residual més gran de Ponent.

La depuradora de Lleida és la instal·lació de tractament d’aigua residual més gran de Ponent.

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’acusat descens del volum d’aigües residuals que les empreses de la demarcació de Lleida estan autoritzades a abocar als rius i barrancs de la demarcació revela un declivi de l’activitat industrial que resulta especialment patent a les comarques mentre es manté a la capital.

La confrontació de les dades del cens d’abocaments de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) del 2022 amb el del 2025 indica que el volum autoritzat de vessaments industrials és en l’actualitat de 222,06 hm3, pràcticament equivalent al de l’embassament de Sant Antoni, ubicat a la Pallaresa a cavall de Tremp i Talarn.

Aquest volum ha patit en només tres anys una minva d’11,84 hm3, una mica més del 5 per cent, des dels 233,91 del 2022, una reducció que es produeix, precisament, en una de les etapes en què més ha crescut l’activitat econòmica en l’últim segle i mig.

Tanmateix, l’aparentment desmesurat volum d’abocaments industrials no és tant, en realitat, ja que les autoritzacions s’ajusten a la capacitat de dilució dels rius i, alhora, els cabals de seguretat (que no s’ha de confondre amb els ecològics) s’estableixen en funció de la quantitat d’aigua usada que arriba als cursos.

Aquesta reducció dels abocaments, i de l’activitat industrial que els provoca, és molt diferent a la capital i a la resta de la demarcació.

De fet, a Lleida ciutat ha augmentat la capacitat d’abocament de les empreses, una part de la qual està inclosa en l’autorització d’usos urbans de la Paeria, que en aquells tres anys no ha variat. Aquesta circumstància es dona també, i igualment sense variacions, en algunes altres localitats amb polígons industrials.

En nombre d’autoritzacions d’abocament industrial a la capital ha passat de 22 a 24 a l’haver-se donat dos altes: l’estació de servei de Serica Subirats i la central hortofructícola de Domingo Català, amb capacitats, respectivament, per tornar usats al Segre 730 i 430 metres cúbics d’aigua a l’any. Això situa el volum en 470.593.

A la resta de la demarcació, el volum autoritzat d’abocament industrial s’ha reduït en aquests tres anys de 233,44 a 221,59 hm3.

La capacitat urbana augmenta a la demarcació

Al contrari del que ocorre amb els abocaments industrials, els qualificats com a “urbans o assimilables” es troben en fase de creixement a Lleida, encara que aquest increment no acaba d’anar aparellat amb l’evolució de la demografia.

Així, l’autorització d’abocament de la capital de Ponent segueix en poc més de 22 hm3 quan la seua població ha augmentat un 3,3% al guanyar més de 4.600 veïns en els tres últims anys amb xifres disponibles a l’INE (Institut Nacional d’Estadística). La progressió s’atansa més a la demogràfica a la resta de la demarcació, on l’augment de la capacitat d’abocament ha estat en els tres últims anys (2022-2025) de l’1,6% mentre que el creixement demogràfic se situava en el 2,27%, amb un avenç de gairebé 7.000 nous habitants. Tampoc l’evolució de les autoritzacions industrials s’adiu a les xifres d’ocupació en aquest sector, que ha avançat en gairebé 5.000 treballadors en 3 anys.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking