Detectat un linx ibèric al Prepirineu de Lleida
Es tracta d'un exemplar alliberat a Sevilla el 2023 després de ser criat en captivitat
El linx captat per la càmera dels Agents Rurals en territori lleidatà.
La Generalitat de Catalunya ha confirmat la detecció d'un exemplar de linx ibèric (Lynx pardinus) al Prepirineu lleidatà mitjançant una càmera de fotoparany instal·lada pels Agents Rurals. La imatge, captada el passat mes de març, evidencia la presència d'aquest felí catalogat com a espècie vulnerable i protegida per la llei en territori català, en el que constitueix la segona observació documentada des que es va extingir a Catalunya.
L'exemplar fotografiat ha estat identificat com a "Secreto", un mascle de tres anys d'edat que va ser criat en captivitat i posteriorment alliberat a la serra nord de Sevilla (Villanueva del Río y Minas) durant la primavera de 2023. La Junta d'Andalusia va confirmar la setmana passada que es tracta del mateix animal, després que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ho consultés amb el Ministeri i les comunitats autònomes amb presència de linx.
Cal destacar que "Secreto" no ha estat reintroduït a Catalunya, sinó que hi ha arribat per dispersió natural des d'Andalusia, seguint un patró similar al primer linx documentat al territori català en l'època moderna, l'exemplar anomenat "Litio".
El precedent de Litio, capturat a Santa Coloma de Cervelló
La primera presència documentada d'un linx ibèric a Catalunya des de la seva extinció es va produir el maig de 2018, quan l'exemplar "Litio", un mascle alliberat a Portugal el 2015, va ser localitzat en un hort de Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. Aquell animal va haver de ser capturat per garantir la seva seguretat, ja que es movia prop de zones urbanes i infraestructures viàries. Després de confirmar el seu bon estat de salut al Centre de Fauna de Torreferrussa, va ser traslladat a Andalusia per reintroduir-lo en un hàbitat més favorable.
Una espècie autòctona que torna al territori
El linx ibèric és una espècie autòctona de Catalunya que es va extingir durant la primera meitat del segle XX, amb alguns exemplars aïllats que podrien haver sobreviscut fins als anys 70. Les darreres localitats on es van trobar referències van ser al voltant del massís dels Ports de Tortosa, Beseit i Morella, i al Gironès.
Contràriament al que sovint es creu, el linx ibèric és un animal relativament petit, molt menor que el seu cosí del nord, el linx boreal. Les femelles adultes pesen entre 9 i 10 kg, mentre que els mascles oscil·len entre els 12 i 13 kg. La seva dieta es basa en més d'un 95% en conills i llebres.
Recuperació i expansió natural
A finals del segle XX, cap a l'any 2000, el linx ibèric va estar a punt d'extingir-se a escala mundial, essent considerat per la UICN com el mamífer més amenaçat del planeta. Des d'aleshores, s'ha implementat un ambiciós projecte de conservació que ha aconseguit incrementar la població fins a superar els 2.000 individus el 2025, amb centenars de cadells que neixen anualment.
Aquest èxit ha propiciat que cada vegada més exemplars es dispersin fora de les àrees de distribució estable, apropant-se a territoris del nord de la Península. Durant els darrers anys s'han registrat observacions a Galícia, Cantàbria, La Rioja, Aragó i els dos casos documentats a Catalunya.
La gestió d'espècies protegides a Catalunya l'executa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, amb el suport del cos d'Agents Rurals en les tasques de seguiment sobre el terreny.
