SEGRE

De convent a hospital militar de la Guerra Civil: Mas de Colom de Tàrrega, equip quirúrgic avançat del Front del Segre

L’historiador local Jaume Ramon Solé presenta un monogràfic sobre l’hospital militar que es va instal·lar a Mas de Colom entre 1938 i 1939 . Recull documents recuperats de l’època així com la biografia de personatges destacats, com el metge cirurgià Josep Jordana

Tren hospital número 20 a l’estació d’Anglesola el maig del 1938. - Alec Wainman

Tren hospital número 20 a l’estació d’Anglesola el maig del 1938. - Alec Wainman

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

L’antic convent de Mas de Colom de Tàrrega es va convertir en un hospital de guerra del Front del Segre durant els anys 1938 i 1939. En el marc de la Setmana de la Memòria Històrica, l’historiador local Jaume Ramon Solé va presentar divendres passat el monogràfic Mas de Colom: Un hospital militar del Front del Segre (1938-1939), editat a partir d’articles de Jaume Ramon publicats al setmanari Nova Tàrrega i que ha estat possible editar gràcies al projecte (Re)voltes i Òmnium Cultural Segarra-Urgell.

Ramon va explicar a SEGRE que “el monogràfic recull tota la informació de la qual disposem de l’etapa en què el convent de Mas de Colom va funcionar com a hospital militar de la República, concretament ho va fer entre l’abril del 1938 i l’abril del 1939”. Ramon va comentar que “al registre civil de Tàrrega es van conservar 73 certificats de defunció de soldats que havien estat ingressats a l’hospital de Mas de Colom en l’esmentat període d’abril del 1938 a gener del 1939”.

La presentació del monogràfic va tenir lloc divendres passat a Mas de Colom. - REGISTRE CIVIL DE TÀRREGA

La presentació del monogràfic va tenir lloc divendres passat a Mas de Colom. - REGISTRE CIVIL DE TÀRREGA

Així mateix, Ramon va indicar que “no són la totalitat de les víctimes però ens permeten constatar que va funcionar amb uns equips quirúrgics i uns llits així com determinar la identitat d’algunes víctimes, les causes de la mort i les dades dels metges directors que van firmar els certificats”. Ramon va apuntar que “és curiós un document del 5 de febrer del 1939, quan les tropes franquistes avançaven per tota la comarca de l’Urgell a punt de sobrepassar el canal, en el qual es reorganitzava l’estructura sanitària del Front del Segre i segons el qual Mas de Colom, considerat com a equip quirúrgic avançat amb 74 llits, encara tenia una funció important malgrat estar situat a poquíssims quilòmetres de l’ofensiva”.

Certificat de defunció de Mas de Colom el maig del 1938. - Registre Civil de Tàrrega

Certificat de defunció de Mas de Colom el maig del 1938. - Registre Civil de Tàrrega

A més, també va destacar que “existia un tren hospital des del qual s’enviaven ferits de Tàrrega fins a Cervera, on hi havia un hospital molt més important d’evacuació al Paranimf de la Universitat, i fins a Manresa. Hem trobat imatges d’aquest tren hospital aturat a l’estació d’Anglesola”.

El monogràfic inclou la biografia d’alguns dels protagonistes de l’hospital de guerra de Mas de Colom gràcies a les aportacions dels seus familiars, a qui “va agrair la bona predisposició”. Ramon va explicar que “un dels metges que van tenir molta rellevància va ser el cirurgià Josep Jordana de l’equip de Moisès Broggi, cap d’un dels equips quirúrgics de les Brigades Internacionals, a través de qui s’explica els avenços sanitaris aportats. Van aconseguir reduir la mortalitat dels ferits de guerra en més d’un 50 per cent des que es van aplicar les noves tècniques, entre les quals les auto-Chir o ambulàncies quirúrgiques que anaven fins a la primera línia de la guerra i permetien intervenir directament els ferits així com la modernització de les transfusions de sang”.

Altres personatges que hi apareixen són el metge Francesc Esqué Rué i el matrimoni format pel metge Jordi Piñol Nolla i la infermera Irene Sunyer Pi –aquests últims es van exiliar a Mèxic–, així com la infermera targarina Claudina Perenya Dulot, que es va allistar com a voluntària i va ser, entre altres llocs, a Mas de Colom. Perenya va acompanyar els ferits fins a la frontera de França per exiliar-se.

El monogràfic recull la informació municipal amb la demanda de matalassos, mantes, llits, màquines d’escriure, mobles... per a l’hospital i “també hem trobat una moció d’un edil, Lluís Plassa, que demana que llibres de la biblioteca siguin portats a Mas de Colom per entretenir els soldats mentre estiguin convalescents, fet que posa de manifest que no va ser únicament un hospital d’urgències sinó també perquè es recuperessin els convalescents”.

Arran de les investigacions de Jaume Ramon, l’any passat es va organitzar una recreació històrica de l’hospital militar amb actors i figurants del Grup de Recreació Exèrcit de l’Ebre que va ser un gran èxit. El pròxim cap de setmana (dies 31 de maig i 1 de juny) tindrà lloc la segona edició. Les places són gratuïtes encara que és necessari fer la reserva prèvia al lloc web de masdecolom.com. S’han programat dotze sessions, vuit dissabte i quatre diumenge.

La vida silenciada de la feminista i republicana Júlia Pomés Figueres

El Museu Tàrrega Urgell va acollir dissabte la presentació del llibre No em dic Jordina en què l’autora, Aurora Maquinay Pomés, narra la història ignorada de la seua mare, Júlia Pomés Figueres, targarina, feminista, republicana i d’esquerres que va haver de marxar de Tàrrega i sobreviure a la repressió del règim franquista contra els seus ideals. Maquinay va dir que “la lluita de les dones republicanes va quedar en l’oblit i elles van ser silenciades”. Maquinay va descobrir el 2003, després de la mort de la seua mare, unes cartes entre ella i la seua amiga Palmira Puig Ximénez en què va descobrir el seu activisme.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking