“Conselh e societat aranesa s’an de besonh mutuament”

“Era màger part des persones entrevistades expausen era sua preocupacion en veir qu’era fòrça dera nòsta Administracion poderie veir-se afectada pera manca d’interès des naues generacions”, concludís Telmo Ripa, en TdR (trabalh d’investigacion) de Bachelierat qu’a desvolopat en Institut d’Aran, en qu’a estudiat es vincles entre era principau institucion aranesa, eth Conselh Generau, e era Societat dera Val.

“Coma demore demostrat en aguest TdR, era organizacion e era societat aranesa se requerissen respectivaments” anòte Ripa, qui sostie que “eth Conselh devie un exemple d’organizacion que va mès enlà des marges mercadi pera dreta e quèrra, marges que son destruïts e amassadi en un unic camin, mercat pera identitat, cultura e volentat d’aguesta petita nacion”.

Eth trabalh, ahig, “se dirigís as naues generacions, damb er objectiu que mos pogam compréner e conéisher, e damb eth desir qu’entre toti pogam conservar era nòsta volentat e jamès pogam perméter que s’amòrte era nòsta votz”.

Eth trabalh de Telmo Ripa ei un des que resultèren premiadi pera sua qualitat en acte de graduacion des estudiants de segon de Bachelierat eth passat 23 de mai, qu’auec lòc ena glèisa de Santa Maria de Mijaran.

Toti es trabalhs, un per alumne, son escrits en aranés. Eth de Ripa, de 120 pagines e damb diuèrsi annèxes, includís coma base mieja dotzea d’entrevistes e ua enquèsta.

“I a ua situacion de bipartidisme, mès tostemp s’a trabalhat de forma conjunta. Autant era quèrra coma era dreta an profitat eth legat des sòns antecessors e s’a trabalhat per un objectiu comun, qu’ei eth de preservar era identitat dera Val”, indique Telmo Ripa, que vò estudiar Relacions Internacionaus.

Totun, ahig, “era gent non sap entà qué servís eth Conselh. A de besonh saber quini son es sòns drets e es sòns besonhs”. En totau s’autregèren 16 prèmis, toti eri redactadi en aranés.

Setze trabalhs premiadi e clara majoria femenina

Eth listat des prèmis des TdR (trabalh d’investigacion) dera promocion de segon de Bachelierat der Institut d’Aran includís 16 estudis, toti eri redactadi en aranés, e reflectís ua clara majoria femenina entre es autors damb dètz hemnes e sies òmes. Era casuïstica ei variada, e a viatges se centre en tematiques tant locaus coma succedís damb Naua gestion de contenidors en pòble de Garòs, de Joan Ruiz-Canela; Ritmes de cambi: evolucion e transformacion deth paisatge ena Val d’Aran, de Bertrand Sirat o Casa e familha en Aran, un estret vincle, d’Eileen Perailes, ath delà des elaboradi per Axel Dedieu e Telmo Ripa. Diuèrsi trabalhs tracten sus tematiques sociaus e quauqu’uns, era màger part, de salut, especiaument pera qu’ei vinculada damb eth tipe mentau.

Era prumèra revista digitau en aranés sus er esquí ‘freeride’

Linhes Liures, en aranés, ei eth nòm dera prumèra revista digitau e monotematica qu’abòrde, en aguesta lengua, era practica deth Freeride, era modalitat d’esquí dehòra de pista qu’a coma cap-lòc mondiau es montanhes deth Bacivèr, a on se celebre, d’abituda en gèr, eth campionat mondiau dera especialitat, e que registre un vertiginós creishement en tota era Val d’Aran enes darrèrs ans. Era revista, damb materiau escrit e pòdcast, a estat dessenhada per Axel Dedieu, un estudiant de segon de Bachelierat qu’er an que ven vò iniciar es estudis de Comunicacion e Periodisme Audiovisuau. “M’è plantejat d’actualizar-la coma hobbie”, explique, “era idèa ei tractar era informacion a nivèu nacionau e internacionau ena lengua dera Val d’Aran, entà hèr-ne un consum locau”, anòte, pr’amor que “non i a cap de revista especializada en aguest espòrt ena Val” e “a despiet qu’ei quauquarren mès o mens nau, ei guanhant fòrça popularitat, especiauments enes darrèrs dus ans”. Eth trabalh de Dedieu, en qu’a estat implicat tot eth cors escolar (“era part teorica me portèc tres mesi, e eth dessenh des contenguts d’auti quate”), siguec un aute des que demorèren premiadi en acte de graducacion des alumnes d’ensenhament de segondària en aranés.