Les cases turístiques inicien l’entrada a la borsa de lloguer

“Teníem un problema: les empreses necessiten professionals i els professionals, habitatge.” Així descriu l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, el paradoxal context que es donava al municipi: en un lloc amb 1,85 habitatges per habitant resultava difícil establir-s’hi i pràcticament impossible fer-ho sota la modalitat del lloguer.

Això va portar l’ajuntament a posar en marxa una exhaustiva exploració del parc immobiliari que va revelar, entre altres dades rellevants, que gairebé sis de cada set habitatges (85,2%) no eren utilitzats com a primera residència, un ús que únicament se li dona a 780.

A això se li afegia una oferta desmesuradament elevada d’HUT (habitatge d’ús turístic) que arribava as 422 pisos i cases, malgrat que només 302 d’aquests es consideraven “en ús”. “Això representa una elevada presència del lloguer turístic”, assenyala el cens.

Paral·lelament, les segones residències de baix ús presentaven un pes similar ja que en sumaven 401.

Així, la suma dels immobles amb papers per ser explotats com a HUT i les cases i apartaments de cap de setmana que amb prou feines s’utilitzen suposen un parc superior al dels habitatges principals. Els HUT arriben a quintuplicar amb escreix els habitatges principals al Pla de l’Ermita (232 per 43) i a quadruplicar-les de passada a Erill la Vall (7 per 31) i equivalen a la meitat a Barruera (47 per 94), Durro (18 per 33) Boí (40 per 60) i Taüll (67 per 120). Al contrari, els habitatges llogats per a tot l’any sumaven 104 i els buits, tan sols 63.

“Al detectar-ho, vam decretar una moratòria”, va explicar la setmana passat Bruguera al Congrés Català de Repoblament celebrat a Sort. Amb el cens, va afegir, “vam saber que hem de reduir els HUT i que hem de fer que surtin al mercat del lloguer residencial les segones residències de poc ús”.

Tant una cosa com l’altra han començat a canviar a la Vall de Boí, on, tret de sorpresa, el ple de l’ajuntament aprovarà la setmana que ve una ordenança per regular els HUT. “Hem de reduir-los en un 70 per cent per complir la normativa de la Generalitat”, va explicar Cristian Mora, tècnic de Repte Demogràfic del consistori incorporat després d’un acord amb la Diputació de Lleida i autor del cens.

“Sabíem el que passava, però no teníem dades. Ara, amb aquest diagnòstic, tenim les dades i podem començar a actuar”, indica el tècnic. “A partir d’allà vam començar a fer propostes per revertir la situació”, afegeix.

Entre les actuacions empreses pel consistori en matèria d’habitatge destaquen les converses amb sis famílies propietàries de segons habitatges de baix ús, que les han incorporat a la borsa comarcal d’habitatge de lloguer assequible; la rehabilitació de l’antiga Casa del Metge de Durro per acollir un pis d’arrendament i, també, la posada en marxa d’un punt d’informació sobre aquesta matèria al mateix ajuntament.

Per una altra banda, Mora crida l’atenció sobre una de les paradoxes immobiliàries de la vall: “Abans es pensava en el turisme, en el fet que vingués molta gent, i per això es van construir habitatges petits. La paradoxa és que ara falta gent per viure als pobles.” En més de deu anys pràcticament no s’ha construït cap casa al municipi.