"Molta gent no vol treballar en els oficis, però aquesta és una sortida laboral molt bona"

Són tots d’aquí, malgrat que alguns venen d’altres països”, explica Laura Gordó, de Cal Tomàs de la Pobla de Segur, sobre la presència de migrants a la plantilla de l’empresa, en la qual són més de la meitat. “Diversos d’ells ja fa molts anys que viuen a Catalunya”, anota Mari Pau Montoro, directora de l’Escola Agrària del Pallars, sobre el perfil dels deu alumnes del primer curs de Certificat Professional de Carnisseria i Elaboració de Productes Carnis que organitza el centre sota el format d’FP dual. “Tenim dos catalans i vuit persones d’origen estranger, amb un 40% d’homes i un 60% de dones, i edats entre 25 i 54 anys”, afegeix.

La Lina, dominicana que fa gairebé onze anys que viu a l’Estat espanyol, i la Viviana, uruguaiana amb una estada menys prolongada, són dos de les alumnes i s’estan formant a l’obrador de Cal Tomàs, a la Pobla de Segur.

“Em van trucar de Reintegra i de seguida m’hi vaig apuntar. El curs és molt complet. Molta gent no vol treballar en els oficis, però aquesta és una sortida laboral molt bona”, explica la Viviana, qui assegura que “no tenia ni idea del que era treballar en un obrador”.

Ara, en un curs d’un any que va començar al gener i amb el qual va tres dies per setmana a l’empresa i dos a l’escola, està adquirint nocions de tall, d’embotit, d’envasat al buit, de preparació de comandes i d’atenció a la botiga.

“Moltes carnisseries han tancat per falta de personal”, anota la seua companya, que també ha tingut el seu primer contacte amb el sector. “M’agrada la cuina, però això és una altra cosa”, anota.

Tant una com l’altra van saber a l’oficina de l’atur de l’existència del curs, en l’organització del qual col·laboren l’Escola Agrària del Pallars i l’associació Reintegra, dos entitats que “hem creat sinergies per formar i ajudar a accedir al món laboral agroalimentari a persones amb dificultat d’inserció al mercat de treball”, explica Montoro. “L’objectiu és que persones amb poca qualificació professional o sense, i amb interès en la indústria agroalimentria, puguin millorar la seua ocupabilitat mitjançant una formació dual que engloba un certificat professional i un contracte remunerat de formació i aprenentatge” en una de les cinc empreses adscrites al projecte, afegeix.

“En el sector hi ha una necessitat de relleu generacional, i a més hi ha una falta de formació en l’ofici de carnisser”, indica Gordó.

Això suposa un problema de pes en un lloc com la Pobla, on l’elaboració d’aliments és, amb 127 llocs de treball segons les dades municipalitzades de la Seguretat Social, l’activitat amb més ocupació, davant del comerç (119) i a molta distància de l’agricultura (52) i de l’hostaleria (67).

I no és una cosa menor en l’estructura econòmica del Pallars Jussà, on un terç de l’ocupació (1.110 de 3.662) consisteix a produir aliments (567), transformar-los (191) o servir-los cuinats (337), a la qual cosa cal afegir la part del comerç (372) que els ven.

“El futur de la carnisseria i la xarcuteria al Pirineu és incert”, apunta Montoro. “El curs garanteix gent que té interès i que vol formar-se, i ajuda les empreses en la seua formació”, anota Gordó, membre de la quarta generació d’una empresa fundada l’any 1913 que es troba en fase d’expansió: prepara l’obertura de la seua tercera botiga a Tremp després de les de la Pobla i Sort.

Una comarca amb artesans del menjar o la beguda en 4 pobles

L’artesania alimentària, un dels eixos de l’estructura econòmica i social del Pallars Jussà, afronta un repte amb la falta de relleu generacional que amenaça la continuïtat de moltes de les explotacions de producció d’aliments. La situació és especialment crítica en l’agricultura i en la ramaderia d’oví, i també en les activitats d’elaboració i transformació com les carnisseries i els obradors de tipus més industrial. Encara que, alhora, el desenvolupament de productes alimentaris i begudes de qualitat i l’obertura de nous canals de venda, com l’Amazon pallarès que suposa el portal Tot al Pallars, han obert noves perspectives. Les dades de la Seguretat Social assenyalen l’existència d’artesans alimentaris a la Pobla, Tremp i Isona i autònoms dedicats a l’elaboració de begudes en els dos primers i a Talarn. Hi ha assalariats dels dos rams en tots i del primer també a Gavet, Llimiana i Conca de dalt.