Alerten que l’augment de les pluges torrencials dispara les esllavissades de pendents a Lleida

“Es pot esperar que (...) a causa del canvi climàtic, el risc de lliscaments (de pendents i muntanyes) tendirà a incrementar-se lligat a una major freqüència dels episodis de pluges intenses”, assenyala la monografia Els Episodis Regionals d’Esllavissades al Pirineu, de l’ICGC (Institut Cartogràfic i Geogràfic de Catalunya), que situa els principals impactes en el trànsit, les activitats de lleure i les zones residencials.

Aquesta previsió, concentrada en episodis que mouen fins un hm3 de material (un volum proper al del Camp Nou), naix de l’“ampli consens” que “en les pròximes dècades” augmentaran els “temporals amb precipitacions intenses”.

Aquesta tendència, ja patent quan descarreguen fronts plujosos intensos, especialment si arriben després de temporades de sequedat o anormalment humides, ja afecta els comptes d’administracions com la Generalitat i la diputació de Lleida. L’últim any, aquesta ha destinat 837.704 euros a finançar 10 actuacions relacionades amb despreniments a Bellver de Cerdanya, Bovera, Cubells, Ivars de Noguera, la Guingueta, la Granadella, Tremp, Sellui, les Valls de Valira i Vielha i en té en cartera cinc més a Salàs de Pallars, el Pont de Suert, la Vansa i Fórnols, els Torms i Artesa de Segre. La principal referència sobre temporals excepcionals és la tempesta Gloria, que en un dia i mig de gener de 2020 va causar a Lleida 28 esllavissades de pendents i despreniments de roques, gairebé la meitat (13) al Pirineu i una de cada quatre (7) a les Garrigues, i va provocar afeccions en 49 municipis (24 de muntanya).

Una conseqüència que “es repeteix periòdicament” amb els grans temporals de pluja al Pirineu és el desencadenament d’un nombre important de lliscaments “sincrònics”, ressenya l’estudi, i que ara es dona “en un context de canvi climàtic en el qual s’espera una major intensitat i severitat dels fenòmens meteorològics”. Entre el 1970 i el 2020 van morir 33 persones a Catalunya per lliscaments, la majoria “de mida petita i mitjana”.

“La susceptibilitat d’un territori per generar despreniments”, expliquen en aquest sentit fonts de l’ICGC, depèn de quatre factors: els geològics, els climàtics, els de relleu i les propietats mecàniques del terreny.

D’altra banda, “a Catalunya les zones més susceptibles es localitzen, majoritàriament, a les zones muntanyoses, el Pirineu i les serralades costaneres”, afegeixen.

n Un efecte ja constatat de l’escalfament global és l’alteració del règim de precipitacions: plou una mica menys i més concentrat, és a dir, que hi ha períodes més llargs de sequedat i pluges més intenses, la qual cosa afecta la disponibilitat d’aigua, més quan el proveïment depèn de pous, i la protecció davant de les riuades, més recurrents per la major intensitat de la pluja. Totes dos situacions han obligat les administracions a posar-se les piles. Així, 31 municipis lleidatans han emprès els últims tres anys obres d’adequació de cursos, segons les dades de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), que ha subvencionat aquestes actuacions amb 614.000 euros. Paral·lelament, 22 estan treballant en la perforació de nous pous o la millora dels que ja utilitzen, en aquest cas amb ajuts per gairebé dos milions.

La diputació de Lleida, per la seua part, té obertes tres línies de finançament per “optimitzar la xarxa hídrica i adaptar-se als reptes de futur” que sumen 310 projectes amb una inversió de 16,7 milions, dels quals en cobreix 11,4.

D’altra banda, hi ha 82 actuacions de millora o construcció de dipòsits, 172 de xarxes i 26 de potabilització i tractament.