Trenta morts per calor cada estiu a Lleida

Les altes temperatures han provocat a Lleida un excés de mortalitat d’entre 17 i 51 morts en les temporades estivals de l’última dècada, segons indiquen els Informes MoMo, de monitoratge de la mortalitat, que elabora l’Institut de Salut Carlos III.

Aquest excés de mortalitat, que va tenir el pic el 2022 i la vall el 2020, possiblement per la menor exposició de la gent gran a la radiació solar com a conseqüència de les prevencions derivades de la pandèmia de la covid, presenta una mitjana de gairebé 29 defuncions per temporada estival i una gràfica de dents de serra, malgrat que, alhora, revela una tendència a l’alça que sembla simultània que estan registrant les temperatures quan es calcula per quinquennis.

Així, la mitjana de 26,2 decessos de més sobre els registres habituals del període 2015-2019 passa a situar-se en 30 en el lustre de 2020 a 2024.

Les dades facilitades per Meteocat, el Servei Meteorològic de Catalunya, revelen com la temperatura mitjana anual a Raimat només ha baixat dels 14 graus una vegada els últims quinze anys, el 2021 i només per una dècima, quan en els vint anteriors només l’havia assolit en sis ocasions.

La màxima no ha baixat de 37,5º en set anys, des del 2019, quan en els trenta anteriors només havia superat aquesta cota set vegades. I també les mínimes es troben en els nivells més elevats del segle.

La situació no és gaire diferent al Pirineu. A la Seu d’Urgell, la temperatura mitjana anual porta tres anys per sobre dels 12,5º, el nivell més alt del segle; les màximes porten quatre anys passant de 38,5º, una cosa que únicament havia ocorregut en unes altres quatre ocasions des del 1997, i les mínimes porten tres anys sense arribar a -8º, una barrera que se superava la meitat dels anys (un de cada tres baixava de -10º).

En qualsevol cas, només els resultats del 2020 situen l’excés de morts atribuïbles a les altes temperatures en a Lleida per sota de la vintena, i únicament uns altres quatre es troben entre aquesta xifra i els 25. La meitat dels anys de l’última dècada s’ha superat aquesta última xifra, que va arribar a veure’s duplicada el 2022.

Aquest augment de la mortalitat com a conseqüència de la major intensitat de la calor ambiental resulta ser, potser, l’impacte més potent dels que el canvi climàtic ja està generant a la demarcació de Lleida, on les afeccions al sistema productiu i a les infraestructures, i amb aquestes al funcionament de les administracions per fer-los front, ja estan fora de dubte.

Els informes MoMo no ofereixen un registre de defuncions sinó “una estimació diària de l’excés de mortalitat atribuïble a la calor utilitzant sèries històriques de mortalitat i temperatures mitjançant tècniques estadístiques”, assenyala l’institut, que creua les dades demogràfiques de l’INE (Institut Nacional d’Estadística), les del ministeri de Justícia i les de l’Aemet, i que realitza els càlculs dels últims deu anys (excloent-ne el 2020).

Les defuncions per excés de temperatura no solen produir-se de manera aguda o traumàtica, sinó per l’agreujament d’altres patologies que ja patien els afectats.

Dades rellevants

Els informes aporten una dada rellevant en aquest sentit: quatre de cada cinc dels 150 morts per excés de calor en l’últim lustre a Lleida (119, un 79,3 per cent) tenien més de 65 anys; i dos terços del total (101), que al seu torn són el 85 per cent dels anteriors, havien complert els 85.

L’elevada mortaldat vinculada a les altes temperatures que es registra a Lleida i la intensitat de la seua incidència en els grups de població de més edat podria estar relacionada amb l’alta prevalença que les patologies més susceptibles de veure’s agreujades pel primer d’aquests factors, com són les cardiovasculars, les respiratòries. les metabòliques, les renals i les dermatològiques.

Les últimes dades disponibles a l’INE, corresponents a l’exercici del 2023, situen per sobre de 120.000 (gairebé 2.300 de setmanals) els ingressos hospitalaris causats per aquest tipus de malalties, que suposen més del quaranta per cent del total si s’exclouen les de causa traumàtica, com les lesions físiques, i les malalties mentals. Un terç, una mica més de 40.000, són de tipus respiratori.

Els informes MoMo de l’Institut de Salut Carlos III també registren una mitjana de 34 defuncions extra a l’any provocades per l’excés de fred.

Dos dels canvis més visibles que s’estan donant en el règim de precipitacions han estat, segons mostren els informes de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), la reducció de la temporada de nevades, del voltant a dos mesos en un lustre, i la minva del volum de neu que cau al Pirineu. Aquests dos fenòmens, especialment visibles al vessant sud, impacten de ple en activitats com el turisme, al forçar l’ús de neu artificial per mantenir obertes les estacions tota la campanya turística hivernal, i a l’agricultura, que afronta una menor disponibilitat d’un recurs clau com l’aigua.

A aquestes tendències se n’hi afegeixen d’altres, especialment intenses aquest any tant al Segre com al seu afluent la Valira, com una acceleració del ritme de fusió amb l’arribada de la primavera que, a més, afecta les possibilitats de regular el cabal a l’anticipar l’ompliment dels embassaments abans que creixi la demanda. El volum aportat als rius s’ha reduït a la Ribagorçana i el Segre i han crescut, encara que poc sobre l’habitual, a la Pallaresa. La reducció dels volums de neu ha superat el quinze per cent sobre un any mitjà a la Garona i ha passat del vint per cent al Segre.

Els fenòmens meteorològics extrems, especialment la pedra i les gelades, estan tenint un impacte notable en els comptes de resultats dels agricultors, que afronten la combinació d’aquesta problemàtica amb què es deriva del sistema de penalitzacions de les assegurances agràries, que redueixen notablement les quanties de les indemnitzacions si els danys es repeteixen per una mateixa causa i que, a la pràctica, deixen de cobrir-los si arriben a donar-se tres anys de manera consecutiva. Les dades facilitades per Agroseguro, el consorci de companyies que emet les pòlisses agràries, apunten indemnitzacions per danys valorats en 268,3 milions d’euros a la demarcació de Lleida en el lustre 2019-2024, amb la meitat d’aquest impacte concentrat en les gelades (131,5 milions) i el gruix d’aquest (88,2) en les de la primavera de 2022. La pedra, que aquest any està sent especialment virulenta, suma danys per valor de 56,4 milions (31,8 el 2020) en aquell mateix període i la sequera va provocar pèrdues assegurades de 61,1 entre el 2021 i el 2024 (31,9 el 2023). Els danys reals són molt més elevats, ja que a Lleida amb prou feines s’assegura la quarta part de les hectàrees de cultiu.