El pirocúmul de la Segarra, amb 19.000 metres d'alçada, podria ser un dels més grans d'Europa i del món

Un virulent incendi originat aquest dimarts a la tarda a Torrefeta, a la Segarra, va segar la vida de dos homes, va obligar a confinar unes 20.000 persones a la Segarra, l’Urgell i la Noguera i va arrasar una superfície d’unes 6.500 hectàrees, segons l'última actualització. Va formar un pirocúmul de 19.000 metres d’altitud en un fenomen de dimensions mai observades a Catalunya.

Durant les primeres hores, l'incendi va avançar a uns 30 quilòmetres per hora, completament fora de la capacitat d'extinció dels equips d'emergències. El fenomen va afectar directament els municipis d'Artesa de Segre, Ponts, Agramunt, Guissona, Oliola, Sanaüja i Torrefeta, a més de Cabanabona i Vilalta. La virulència del foc va ser tal que el fum i les cendres van arribar fins a la ciutat de Lleida, situada a uns 60 quilòmetres, i fins i tot a territoris d'Aragó. Diverses granges, pallers i altres immobles han quedat destruïts, tot i que una tempesta al capvespre va ajudar finalment els equips d'extinció.

Què són els pirocúmuls i per què són tan perillosos

Els pirocúmuls, tècnicament anomenats cumulonimbus flammagenitus, són núvols de tempesta que es formen a partir d'una gran font de calor, com els incendis forestals d'alta intensitat. Aquests fenòmens poden generar vents forts, llamps i remolins de foc, augmentant encara més la perillositat i imprevisibilitat dels incendis. En els casos més extrems, aquestes formacions meteorològiques poden penetrar a l'estratosfera, injectant-hi partícules i fum que poden romandre en suspensió durant setmanes o fins i tot mesos.

Rècords mundials: comparativa amb altres episodis històrics

El pirocúmul més gran documentat fins ara es va registrar durant els devastadors incendis coneguts com a "Black Summer" a Austràlia, entre desembre de 2019 i gener de 2020. Segons un estudi publicat a Nature Communications, alguns d'aquests núvols van assolir els 16 km d'alçada, amb un vòrtex que va arribar fins als 35 km d'altitud. Aquestes formacions van generar més de 30.000 llamps en pocs dies i van provocar alteracions meteorològiques significatives, amb efectes globals comparables als d'una erupció volcànica mitjana, segons va confirmar la NASA.

A Europa, tot i que s'han registrat pirocúmuls durant grans incendis a Grècia, Portugal, Espanya i Turquia, les altures màximes difícilment han superat els 13 km. Això fa que el fenomen observat a la Segarra, amb 19.000 metres d'altitud, pugui representar un rècord per al continent europeu.

Un risc creixent amb el canvi climàtic

Els científics alerten que, amb el canvi climàtic, les condicions per a la formació de pirocúmuls s’estan tornant més freqüents i perilloses. El perill no rau només en la seva espectacularitat visual, sinó en la seva capacitat per empitjorar els incendis, autogenerar llamps que provoquen nous focs i transportar fum tòxic a gran escala.