Els propietaris de la muntanya de Tor endureixen les mesures per frenar el turisme descontrolat

La situació a la muntanya de Tor s'ha tensionat notablement durant els darrers mesos. Ara, un grup majoritari de copropietaris ha decidit intensificar les mesures restrictives per evitar l'accés indiscriminat a aquesta finca privada situada entre Catalunya i Andorra. Segons explica el Diari d'Andorra, la instal·lació de nous avisos homologats és imminent, especialment al port de Cabús, on s'informarà explícitament que "l'accés està prohibit sense el permís exprés de la comunitat de copropietaris".

El conflicte no és nou. L'estiu de 2024 ja es van iniciar les primeres accions per controlar l'entrada massiva de visitants, un fenomen que es va disparar arran de l'emissió de la popular docusèrie de Carles Porta a TV3. Aquelles mesures inicials es van centrar principalment en advertir les empreses andorranes que organitzaven excursions comercials a la zona sense cap tipus d'autorització.

Quines restriccions s'aplicaran i a qui afectaran?

Els representants dels copropietaris han volgut deixar clar que les noves normes no afectaran els excursionistes particulars que vulguin gaudir de l'entorn natural de forma respectuosa. Les restriccions s'adrecen específicament a col·lectius organitzats, grups que realitzen activitats programades i, sobretot, a les empreses que comercialitzen rutes turístiques a la zona sense cap tipus de permís previ.

Per gestionar aquestes sol·licituds, s'ha establert un sistema de col·laboració amb el Parc Natural de l'Alt Pirineu, els responsables del qual actuaran com a intermediaris entre els sol·licitants i la comunitat de copropietaris. Aquests darrers, però, mantindran la darrera paraula sobre qui pot accedir a la seva propietat i en quines condicions.

Conflicte legal amb les empreses andorranes

Un dels punts més controvertits d'aquesta situació afecta les empreses andorranes que organitzen excursions comercials a Tor. Els copropietaris argumenten que aquestes activitats presenten irregularitats legals en diversos àmbits. D'una banda, denuncien que els grups creuen la frontera per punts no habilitats, una pràctica especialment problemàtica tenint en compte que Andorra no forma part de l'espai Schengen, on la mobilitat transfronterera és més flexible.

D'altra banda, els propietaris qüestionen la legalitat d'aquestes empreses per desenvolupar activitats lucratives en territori estranger sense cap mena d'autorització. "No es tracta només de l'impacte mediambiental que genera el trànsit rodat en un entorn tan fràgil, sinó també d'una qüestió de respecte a la propietat privada i a la legalitat vigent", afirmen les fonts consultades.

Propostes futures per a una gestió sostenible

Durant el 2024 es van plantejar diverses iniciatives per regular l'accés a Tor de manera més ordenada. Una d'elles contemplava que les empreses interessades paguessin una taxa que es destinaria a fins benèfics com a contrapartida per obtenir l'autorització d'operar a la zona. Tanmateix, aquesta proposta encara no s'ha materialitzat i, de moment, el requisit fonamental serà la sol·licitud i obtenció del permís de pas.

Una altra de les idees que s'havia proposat era la creació d'un servei de taxis que fos l'única via d'accés al nucli, especialment per la banda d'Alins. Aquesta iniciativa, però, tampoc no ha avançat significativament fins ara.