El turisme arriba a Lleida a preus i ocupacions històriques alhora

El turisme està assolint a Lleida de manera simultània uns registres històrics d’afluència i també de preus, encara que aquest volum d’ingressos més gran no es tradueix en una millora paral·lela dels marges que obtenen els hotelers, ja que coincideix amb un notable encariment d’alguns dels principals costos del negoci.

Aquest cap de setmana no hi havia oportunitat d’allotjar-se per menys de 60 € la nit al Pirineu de Lleida i les possibilitats de fer-ho per menys de 75 es reduïen al 3% de l’oferta (15 de 495 als principals portals) incloent tota mena d’allotjaments, des d’hotels fins a HUT (habitatges d’ús turístic) passant per càmpings, apartaments i cases rurals. La norma ha passat a ser superar els cent euros (451, el 91%) i, entre aquests, situar-se per sobre dels 150 per nit (311, 62%), en la majoria de les ocasions sense esmorzar inclòs, ni de bon tros dina o sopar, perquè no s’ofereix o perquè el tipus d’allotjament no ho inclou.

El preu de l’allotjament turístic ha registrat una notable pujada en els últims anys a Lleida, coincideixen tots els registres estadístics. De fet, l’INE (Institut Nacional d’Estadística) situa els serveis d’allotjament com el subgrup de productes i serveis que, amb un augment de més de dos terços, més s’ha encarit a la demarcació des del 2021. Li segueixen els paquets turístics, amb un avenç del 40% en aquells quatre anys, i no camina gaire lluny cap altra de les potes principals de l’activitat com la restauració, amb gairebé un 20%.

L’evolució de les tarifes mitjanes dels hotels presenta una tendència similar. Els preus mitjans per habitació han passat de no arribar a 50 € per jornada després de la pandèmia a consolidar-se per sobre dels 60 al pla, a escalar als cent a l’hivern i passar de 80 a l’estiu en el conjunt del Pirineu i a superar els 150 i els 90 en aquelles temporades a Aran.

Són preus elevats i tendeixen a l’alça en un subsector, l’hoteler, que absorbeix el 80% de les pernoctacions a Lleida, malgrat que la posada en context ofereix aspectes cridaners.

Aquest augment de preus coincideix amb una etapa de creixement de les rendes privades a tot l’Estat que també ha elevat la demanda a nivells de rècord, amb 1,32 milions de turistes i 3,2 pernoctacions l’any passat i una creixent afluència estrangera (253.466 i 571.691).

“La demanda per als hotels és la mateixa que fa vint anys. Hi ha més gent i també més allotjaments, com cases rurals i HUT, però no més hotels que llavors”, matisa Josep Castellarnau, president d’Hostaleria de Lleida.

En aquest escenari, els preus hotelers de la demarcació de Lleida segueixen en nivells competitius i inferiors a la mitjana estatal tot l’any. Aquesta primavera, els hotels lleidatans ocupaven el 40è lloc amb una tarifa mitjana per habitació de 69,35 euros, gairebé 50 per sota de la mitjana (117,95) i a més de cent del límit de Barcelona (177,99). L’agost de 2024 apareixien, amb 85,5 €, en el 29è, a més de 60 de la mitjana (146,86) i un 55 per cent per sota del nivell de les Balears (193,77).

I a l’hivern, l’època de més activitat en una província amb les dos principals destinacions d’interior de Catalunya (Naut Aran i Vielha) i quatre del top vint estatal (aquests dos més Sort i Barruera), malgrat que puja al vuitè lloc amb un preu mitjà de 107,42 € per jornada i habitació a redós de l’esquí, segueix deu euros per sota de la mitjana i està a gairebé 60 de Tenerife (165,39), líder en aquella època.

“L’augment de preus està relacionat amb l’encariment de factors com l’alimentació i l’energia, amb la qual cosa en realitat el marge és menor del que era”, anota Castellarnau. “No es pot apujar el que es vulgui per mantenir el marge, perquè la gent no podria pagar-ho. Encara que apugis els preus, el marge sempre és menor”, afegeix.

Les dades apunten en aquesta direcció. La rendibilitat mitjana per habitació ha crescut sis euros en dos anys al Pirineu a l’agost i menys de quatre en un trienni el desembre, per sota d’una inflació que ha avançat un 6,4% i un 12,7%. Al pla, el progrés amb prou feines passa de dos l’octubre, el mes de més activitat.

També han apujat els salaris i la necessitat de fidelitzar les plantilles ha obligat els hotels a assumir part del cost del seu allotjament i/o a reduir les habitacions disponibles per destinar-ne algunes a acollir-los. “Es tracta de despeses que hem de fer. Sense ells no tindríem les plantilles”, anota el president dels hotelers, que preveu una campanya d’estiu “bona, però no millor que la de fa dos anys”.

Més de 1.500 habitatges d’ús turístic tenen data de caducitat a les comarques lleidatanes. Un miler són a Naut Aran i uns 300 a la Vall de Boí, mentre que la resta es reparteixen entre diverses localitats del Pallars Sobirà. El decret llei que va aprovar a finals de 2023 l’anterior Govern de la Generalitat d’ERC els aboca al tancament el 2028. Les llicències hauran d’expirar al complir cinc anys des de l’aprovació d’aquesta normativa i els propietaris no podran renovar-les, a l’estar en municipis que superen el límit de deu per cada cent habitants. Aquesta regulació continua en vigor i l’actual Executiu del PSC no té intenció de canviar-la.

Durant la passada legislatura, els socialistes van pactar canvis en el decret llei amb ERC per eliminar el límit de deu pisos turístics per cada cent habitants. Tanmateix, el tràmit parlamentari per fer-ho va decaure a l’acabar la legislatura, i ara que el PSC governa, no ha derogat el decret llei ni preveu modificar-lo. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va afirmar en declaracions a SEGRE que mantenir aquesta regulació és un dels compromisos que van adquirir amb els republicans en negociar el pacte d’investidura del president, Salvador Illa.

Els socialistes es veuen obligats així a complir una norma que en el seu dia van voler canviar en profunditat. Segons la consellera, el Govern dona ara suport als ajuntaments que superen el límit de pisos turístics per provar de regularitzar la seua situació. Per a això, proposen identificar i eliminar en primer lloc del cens de pisos turístics els que tenen llicència per allotjar turistes però mai han tingut aquest ús. A Naut Aran, el municipi on la normativa obliga al major nombre de tancaments, l’ajuntament va indicar que esperarà instruccions de la Generalitat sobre com procedir.