Sílvia Paneque, consellera de Territori: «No autoritzem plaques solars en els terrenys més productius»

Autovia o carril central per avançar (2+1) entre Lleida i Balaguer?

Estem estudiant totes les possibilitats. Des del Govern impulsem el programa 2+1 d’una manera molt clara, perquè ens ajuda a reduir la sinistralitat, però en alguns trams fem estudis informatius per saber si es justifica el desdoblament. En vista dels estudis, determinarem quins trams desdoblar i en quins aplicar el 2+1.

Sens dubte sap que el territori és unànime al demanar l’autovia.

Tenim diferents casos així, però cal prendre les decisions amb rigor. Els estudis hauran de determinar si el flux de trànsit realment compensa aquesta mesura davant l’impacte que té sobre el territori. És evident que l’opció del 2+1 té un impacte gairebé nul en termes de consum de territori i que és més elevat desdoblar una carretera.

El decret llei per agilitzar les renovables ha xocat amb crítiques per facilitar-les en terrenys agraris i de regadiu, on s’ha invertit diners públics per portar l’aigua. Ho mantindran així?

Treballem amb sindicats agraris i representants de regadius per traslladar-los que aquest decret llei ni millora ni empitjora l’impacte de les renovables en sòl agrícola. De fet, crec que el millora, ja que, en el terreny catalogat com 1 i 2, el seu ús per instal·lar renovables requerirà un informe d’Agricultura sobre el seu valor agrològic. Hi ha terrenys que no en tenen cap i que estan catalogats com a 1. El decret ha posat sobre la taula la necessitat de millorar aquestes catalogacions i estem treballant en això amb el conseller Ordeig per protegir el sòl agrari i especialment el de regadiu, on s’ha fet inversió pública.

No hi haurà planificació de renovables fins a l’any 2026, però molts ajuntaments ja les regulen als seus municipis. Quan la Generalitat tingui el seu pla, quin s’imposarà en cas d’incompatibilitat, el del Govern o el municipal?

El pla territorial establirà on és possible implantar renovables, en especial fotovoltaica i eòlica, i seran els ajuntaments els qui l’adaptin a la seua pròpia planificació urbanística. Podran evitar, per exemple, terrenys agrícoles i compensar-ho amb d’altres. És una cosa que volem treballar a través dels consells, que ja han fet una feina important. Iniciarem reunions aquest mes i a finals d’any esperem l’aprovació inicial del pla. Pot passar que municipis que hagin elaborat el seu pla l’hagin d’adaptar al de la Generalitat.

Un decret llei aprovat la passada legislatura obliga a tancar a Lleida més de 1.500 pisos turístics en menys de quatre anys. El PSC va voler suavitzar aquesta norma al Parlament, però el tràmit va decaure al concloure la legislatura. Tenen intenció de canviar-la?

En efecte, el grup parlamentari socialista va voler introduir canvis, però el pacte d’investidura amb ERC ens marca que aquest decret ha de quedar tal com es va aprovar a la passada legislatura. El que estem fent amb els ajuntaments és ajudar-los a revisar llicències i discernir quines estan en ús i quines inactives. Per tant, el que els consistoris fan ara és una diagnosi dels pisos actius per eliminar en tot cas els que realment no tenen un ús turístic i ajustar les llicències a la realitat. Hi ha temps, encara disposem d’anys per treballar amb els ajuntaments.

Preveuen crear el Parc Natural del Montsec o ampliar el Parc Nacional d’Aigüestortes?

El Parc Natural de Montsec és un objectiu per a aquesta legislatura i hi estem treballant, però sense un calendari tancat. Pel que fa a Aigüestortes, ampliar-lo és una possibilitat que s’està estudiant en aquests moments, no puc determinar la zona ni el calendari. També estem treballant en un pla estratègic per a la gestió del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Acceptaran més solars per a habitatge protegit?

Obrirem una nova convocatòria al setembre i ja la deixarem oberta. A la primera ens vam adonar que els solars que ens arribaven ja es podien edificar, però n’hi ha altres que, amb petites modificacions urbanísiticas i obres, poden passar a ser edificables. Per tant, deixarem obert el termini perquè, a mesura que els ajuntaments facin aquests canvis, puguin incorporar-los al Pla 50.000. La resposta de la demarcació de Lleida ha estat molt positiva i ens permet construir més de mil habitatges protegits de lloguer assequible.

En àrees rurals hi ha falta d’habitatge i també cases buides, algunes en ruïna i amb amo conegut.

Treballem en un programa específic per a entorns rurals, el territori ho demana i probablement estarà enllestit al setembre. Treballem amb entitats com l’Associació de Micropobles i Eines de Repoblament. D’una banda, ens demanen de flexibilitzar la normativa urbanística per a obres com, per exemple, ampliar masies de granges en funcionament. D’una altra, hem de veure com els ajuntaments poden tenir suport econòmic de la Generalitat per fer obres de forma subsidiària. Això sí, sempre que hi hagi un sol euro públic en polítiques d’habitatge, el que exigirem és que els habitatges quedin protegits com a HPO amb preus limitats.