El campament de la presa: Estudiants de la UB reconstrueixen la vida dels treballadors de La Canadenca al salt de Sant Antoni
A partir de restes arqueològiques. Han documentat mig centenar d’edificis i trobat més de 500 objectes per recuperar la seua memòria i l’impacte de l’arribada al Pallars
Els participants en la segona campanya d’arqueologia a l’antic campament de Sant Antoni. - ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA - FECSA
L’arribada de La Canadenca al Pallars amb la construcció de la presa de Sant Antoni va suposar un autèntic revulsiu per a la comarca. Des de fa dos anys, estudiants del grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) treballen per recuperar la memòria i la vida quotidiana a l’extens campament que va allotjar fins a 4.000 treballadors durant la construcció del salt hidroelèctric.
El projecte se centra a analitzar els vestigis materials que encara perduren, reconstruir les condicions de vida durant les obres i comprendre les relacions comercials que es van establir entorn de l’esdeveniment. Tot això, a partir de la identificació d’estructures i restes d’objectes trobades a la zona. La investigació, impulsada amb el suport del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i l’ajuntament de Talarn, compta també amb la col·laboració de la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner.
La coordinen les professores Queralt Solé i Laia Gallego que guien els futurs arqueòlegs en una prospecció sistemàtica de les estructures que van conformar el campament, documentant ja mig centenar de barracons i edificacions de serveis. “Aquest any hem localitzat l’hospital”, detalla Gallego, que afegeix que ja han recollit uns 500 objectes que estan sent catalogats.
Entre les troballes destaquen productes mèdics relacionats amb les principals afeccions de l’època, com problemes digestius i respiratoris, així com destil·lats –molts d’importats, especialment d’Escòcia– i diversos productes alimentaris. “Fins i tot hem identificat els fabricants dels maons dels barracons, entre els quals una firma escocesa, cosa que evidencia el gran esforç logístic i les relacions internacionals i econòmiques que va generar la creació de la hidroelèctrica”, assenyala la professora.
El treball de camp s’ha desenvolupat durant deu dies, amb base logística a Tremp, i va acabar la setmana passada. Ara, els alumnes portaran a terme una investigació que es publicarà al blog El passat més recent. “Estem reconstruint un moment històric molt concret, una petjada que encara podem seguir però que només va durar quatre anys, des del 1911, quan es van plantar les primeres botigues, fins a finals del 1916”, explica Gallego. Així mateix, les estructures del campament van ser arrasades entre 1916 i 1920 i amb prou feines queden documents, tret d’algun expedient d’accidents.
La investigació compta també amb la col·laboració de l’associació Pirineus.Watt, dedicada a la promoció del patrimoni hidroelèctric del Pallars, i es basa en els treballs de l’investigador pallarès Xavier Tarraubella. Amb el material recopilat, els estudiants realitzen tasques de laboratori i processen les dades obtingudes.
D’altra banda, Gallego subratlla que encara no han prospectat ni la meitat del campament i afirma la intenció de portar a terme una tercera prospecció si aconsegueixen finançament.
