Elisabet Lizaso, alcaldessa de Camarasa: “cada any reforcem el missatge de prevenció però és vital la responsabilitat”

La tràgica mort per ofegament dels dos joves en aquest espai natural de Camarasa, on conflueixen el riu Segre i la Noguera Pallaresa, ha tornat a posar el focus en la seguretat de les zones de bany interiors. Tanmateix, l’ajuntament de Camarasa ja ha actuat amb prevenció. Fa anys que implementa una estratègia integral de regulació per garantir un ús segur i sostenible dels seus espais naturals com l’aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, el congost de Mu, Sant Llorenç de Montgai o l’àrea d’autocaravanes.

La Platgeta, en l’entorn protegit de Maria Rúbies, és un dels llocs més freqüentats del municipi durant l’estiu. Conscients d’això i del risc que suposa el bany en aquest entorn, el consistori va començar a aplicar mesures preventives orientades a reduir la massificació i els accidents. “Creiem que la informació i la recomanació de com gaudir aquesta zona és importantíssima i per això, fem cada any un esforç, i posem èmfasi en el compliment d’aquestes recomanacions per a la seguretat de tothom i perquè gaudeixin d’una jornada al riu divertida i després arribin a casa”, va explicar l’alcaldessa de Camarasa, Elisabet Lizaso. 

Va afegir que durant els últims anys s’havia aconseguit reduir el nombre d’accidents. “Passem de l’últim, cap a mitjans de juny del 2015, fins, per desgràcia, a finals d’agost del 2024 de l’any passat, quan vam tornar a patir una víctima mortal”. No obstant, aquest estiu, amb les fortes calors que afavoreixen encara més la visita a aquests espais i el fort cabal dels rius, “ha estat una combinació que ha acabat tràgicament”. 

Va afegir que l’experiència confirma que poden passar coses com el doble ofegament, i cada any el consistori intenta augmentar i implementar encara més els senyals d’informació i de recomanació, “encara que no podem dir a la gent que no poden entrar a l’aigua”.

Va assenyalar la dificultat del consistori per assumir totes aquestes mesures i va demanar a l’Administració una estratègia perquè en aquests espais de bany on es concentren un gran nombre de persones es pugui regular l’accés a peu i limitar l’aforament. “Sabem que no podem posar barreres, però cal treballar per evitar més morts, i per a això és necessari un finançament que l’ajuntament de Camarasa no pot assumir”, va dir.

A Lleida hi ha cinc zones de bany controlades i uns 300 quilòmetres bruts de platges interiors en una dotzena d’espais naturals de rius i llacs. Entre les accions ja implantades a Camarasa hi ha la limitació de l’accés motoritzat i control d’aforament a les zones més sensibles, amb el cobrament d’una taxa simbòlica de 5 euros per cotxe per frenar la massificació i costejar els serveis de manteniment i control; la instal·lació de plafons informatius i senyals d’advertència, amb recomanacions de seguretat, i fins i tot es va editar una guia per a visitants amb la normativa ambiental, prohibicions i recomanacions per al bany i la convivència amb la biodiversitat. 

A més, durant l’estiu, l’ajuntament ha contractat nou professionals per reforçar l’atenció al visitant i la vigilància dels espais naturals i cobrir el màxim de franges horàries possibles. Són quatre agents cívics, tres informadors turístics i dos persones en punts fixos d’informació, amb materials explicatius sobre el patrimoni i l’entorn.

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va fer una crida aquest mateix mes per poder gaudir del bany amb seguretat a les platges, piscines i zones d’interior en el marc de la campanya Bany segur, estiu tranquil.

Va recordar que l’any 2024 van morir quatre persones en aigües de zones interiors de Catalunya.