Parlen els experts: “Si t’atrapa un remolí, et submergeix per complet”

El recent ofegament de dos joves en Camarasa ha tornat a posar en relleu els perills que comporta banyar-se en rius i embassaments. Els morts, de 22 i 24 anys i procedents de l’Hospitalet de Llobregat, van perdre la vida dilluns passat a la zona coneguda com "la platgeta", una àrea que, malgrat la seua aparença tranquil·la, amaga nombrosos riscos per als banyistes. Ferran Fuentes, cap del GRAE subaquàtic dels Bombers de la Generalitat, ha compartit valuosa informació sobre com prevenir aquestes tragèdies i quines precaucions hem de prendre en banyar-nos en entorns naturals d’aigua dolça.

Les autoritats recomanen seguir les mateixes precaucions que al litoral, però tenint en compte les particularitats de rius i embassaments. "És fonamental banyar-se en zones permeses i, preferiblement, vigilades. Si no hi ha vigilància, mai no hem de banyar-nos sols i és imprescindible verificar que existeix cobertura telefònica per poder contactar amb el 112 en cas d’emergència", explica Fuentes. A més, subratlla la importància de no accedir a zones no habilitades, ja que els perills als rius són diversos i els corrents poden variar considerablement en qüestió de metres.

Els remolins: el perill invisible sota l’aigua

Segons destaca Ferran Fuentes, un dels principals perills als rius són els remolins. "Alguns contracorrents circulars generen remolins que, encara que teòricament no t’haurien d’enfonsar, ho fan. Si t’atrapa la zona central d’un d’aquests remolins, pot arribar a submergir-te per complet", adverteix Fuentes. Aquest fenomen és particularment traïdor perquè pot no ser visible des de la superfície i sorprendre fins i tot nadadors experimentats.

Un altre dels riscos freqüents són els atrapaments amb troncs o pedres de gran mida. En aquestes situacions es genera el que els professionals denominen "sifó", un punt en el fons que succiona el banyista i el fa passar per sota d’un tronc o una roca. "Són situacions molt diferents però totes extremadament perilloses que només poden detectar-se si es coneix profundament el riu o s’ha rebut formació específica", afegeix el cap del GRAE subaquàtic.

Canvis bruscos de profunditat i corrents accelerats

A la zona específica de Camarasa on va tenir lloc el recent accident mortal, hi ha un risc addicional relacionat amb els canvis de profunditat. "Depenent del cabal que porti el riu en aquell moment, pots passar d’1,5 metres de profunditat a la vora a 4-5 metres o més a les zones centrals. És precisament en aquestes àrees on el corrent s’accelera de forma notable", explica Fuentes. Aquesta combinació de més profunditat i corrent més intens crea un entorn particularment perillós.

La capacitat de mantenir la calma resulta crucial en aquestes situacions. "Quan una persona entra en pànic, el seu instint és nadar contra el corrent, la qual cosa inevitablement condueix a l’esgotament i, finalment, a l’ofegament," assenyala l’expert. Com a consell pràctic, Fuentes recomana nadar en paral·lel a la vora del riu fins trobar un punt on el corrent sigui menys fort i permeti atansar-se a la ribera amb més seguretat.

Altres comportaments de risc en entorns aquàtics

Les estadístiques dels serveis d’emergència mostren que una altra causa freqüent d’ofegaments i lesions greus està relacionada amb llançar-se de cap en zones amb desnivell. "No has de tirar-te de cap perquè desconeixes què hi ha al fons: hi pot haver una pedra, un tronc submergit o qualsevol altre obstacle. A més, les vores poden ser relliscoses i provocar caigudes accidentals. Aquesta és una causa d’ofegament molt recurrent", adverteix Ferran Fuentes.

Quant als embassaments, encara que presenten perills similars, no són tan habituals els sifons, remolins i corrents com en els rius. "Normalment hi ha una zona abalisada amb indicacions que el bany és segur. Tanmateix, hi ha persones que cometen l’error d’intentar nadar grans distàncies sense estar preparades o fins i tot provar de creuar l’embassament complet", explica. Una dada important que molts banyistes desconeixen és que en aigua dolça es flota menys que en aigua salada, la qual cosa augmenta l’esforç necessari per mantenir-se a la superfície.

Recomanacions de seguretat per a banyistes en aigües interiors

Els experts del GRAE subaquàtic dels Bombers de la Generalitat han elaborat una sèrie de recomanacions específiques per als qui desitgin banyar-se en rius i embassaments. Aquestes inclouen:

1. Banyar-se exclusivament en zones habilitades i, preferentment, vigilades per socorristes.

2. Si la zona no està vigilada, mai no banyar-se només i comprovar prèviament que existeix cobertura telefònica.

3. Respectar sempre la senyalització i les indicacions de les autoritats locals.

4. Avaluar la capacitat de natació abans d’endinsar-se a l’aigua i no sobreestimar les forces.

5. Evitar el consum d’alcohol abans i durant el bany, ja que altera la percepció del risc.

6. No llançar-se de cap sense conèixer la profunditat i les característiques del fons.

7. En cas de veure’s arrossegat per un corrent, nadar en paral·lel a la vora fins trobar un punt amb menys força d’arrossegament.

Per què l’aigua dolça presenta riscos diferents del mar?

Una qüestió que molts banyistes desconeixen és que les propietats físiques de l’aigua dolça difereixen significativament de les de l’aigua salada. La menor densitat de l’aigua dolça fa que el cos humà floti menys, la qual cosa requereix un esforç més gran per mantenir-se en la superfície. Aquest factor, sumat als corrents impredictibles i als canvis bruscos de temperatura que poden produir-se en rius i embassaments, crea un entorn potencialment més perillós per als banyistes no experimentats.

A més, la visibilitat sota l’aigua sol ser menor en rius i embassaments a causa de partícules en suspensió, la qual cosa dificulta tant la detecció de perills submergits com les tasques de rescat en cas d’accident. Per això, els especialistes insisteixen en la importància d’extremar les precaucions en banyar-se en aquests entorns naturals d’aigua dolça.