Er aranés croze er ocean e dejà s’escote des d’EEUU a Uruguai

Er aranés encara some naui parlants e dejà s’escote en païsi coma es Estats Units e Uruguai. Atau ac constate un estudi amiat a tèrme per Fiona Gehring e Marinus Wiedner, doctorands dera Universitat de Freiburg (Alemanha), qu’an analizat es usatges sociaus e era situacion actuau der aranés a compdar de 125 enquèstes a parlants residents autant ena Val coma dehòra d’era.

Eth trabalh se base en un qüestionari en linha que remassèc donades sociodemografiques; informacion sus er aqueriment dera lengua e ua gravacion vocau. Aguesta darrèra permeterà analizar es interferéncies lingüistiques e comparar era prononciacion e eth lexic d’abitants nadius e neoparlants. Cau senhalar que s’estimen en uns 5000 es parlants nadius dera lengua, mentre qu’an participat en estudi 51 neoparlants. Grana part d’eri dominauen d’autes lengües minorizades prealablaments a apréner aranés.

En aguest sens, es investigadors expliquen que “credem que mos trapam en tot amiar eth prumèr estudi sus es neoparlants der aranés”. Atau, des 51 neoparlants enquestadi, eth 66% viu dehòra dera Val, repartidi entre d’autes zònes de Catalonha, Espanha e païsi coma Belgica, França, EEUU e Uruguai. D’un aute costat, er estudi revèle qu’er aranés mantie un papèr relevant en airau institucionau entre toti es parlants, especiaument en tramits administratius, e qu’es recorsi mès valoradi entath sòn aprenenedissatge son es corsi aufrits peth Conselh e es plataformes en linha. Ath delà, s’obsèrve ua màger preséncia der aranés enes airaus privadi e ua especiau implicacion des qui òpten peth catalan coma lengua principau, que tendissen a valorar e promòir er usatge der aranés. Es autors soslinhen qu’es donades non reflèxen necessariaments era totalitat dera populacion aranesa, pr’amor qu’era grana màger part des participaires son persones damb inquietuts culturaus o interès per d’autes “lengües minorizades”.