El reg redueix 4 vegades el risc d’incendis

L’àrea regable de poc més de 100 hectàrees que es preveu implantar al nucli de Vilaplana, a la Baronia de Rialb (una de les compensacions per la construcció de l’embassament) serà, a més de sostenible amb un bombatge a través d’energia solar, una eina clau per a la prevenció d’incendis forestals. Un informe tècnic encarregat per l’ajuntament a la Fundació Pau Costa analitza l’impacte de la transformació del paisatge d’un radi de 400 hectàrees (en les quals s’inclouen les 100 de regadiu) en cas d’incendi. Segons l’estudi, la implantació del regadiu pot actuar com un eficaç tallafoc. L’anàlisi va comparar dos escenaris possibles, un amb les condicions actuals i un altre amb la zona transformada en regadiu. En una simulació sense intervenció d’extinció i amb propagació lliure del foc durant 34 hores, els resultats són contundents. A l’escenari sense transformació, el foc podria cremar fins a 22.890 hectàrees, mentre que amb la transformació del terreny i la instal·lació del regadiu aquesta xifra es reduiria dràsticament a 5.307 (quatre vegades menys).

“Aquest projecte no només millora la producció agrícola, sinó que també protegeix el territori”, va explicar Antoni Reig, alcalde de la Baronia de Rialb. “Pot salvar milers d’hectàrees forestals perquè actua com un tallafoc efectiu. És una eina estratègica davant l’augment del risc d’incendis a causa del canvi climàtic que l’Administració s’hauria de plantejar en llocs i espais forestals on es poden instal·lar sistemes de regadiu.” Va recordar que aquest projecte de regadiu, que ha obtingut la declaració d’impacte ambiental favorable, és una petita part de les més de 1.600 hectàrees dels municipis de la Baronia, Tiurana i Bassella pendents de conversió al regadiu des de fa més de dos dècades, quan va entrar en funcionament el pantà de Rialb. Reig va destacar la singularitat del projecte de regadiu perquè afecta la zona més baixa de l’embassament i on es van expropiar més finques, i per tractar-se d’una de les zones que ha patit més els efectes de la construcció del pantà. Un d’aquests efectes, la dificultat dels veïns de Vilaplana d’accedir als centres de serveis, que abans del pantà es trobaven a 10 quilòmetres i ara a 25. “D’alguna manera aquest tipus de perjudici mai no ha estat compensat”, va dir.