Gairebé la meitat dels nadons que naixen a Lleida tenen un progenitor estranger
Més del 40% dels nadons que naixen a Lleida tenen almenys un dels progenitors d’origen estranger, segons revelen les dades de l’Idescat, que situen en aquesta taxa els donats a llum per mares de nacionalitats diferents a l’estatal sense incloure els de pare forà i mare local ni en les estimacions les persones nacionalitzades.
El procés de mestissatge de Lleida es dona de nou de manera natural com en altres onades migratòries.
“Les dades són molt clares. A Lleida la població local, en la qual s’inclou els migrants de segona generació, té una natalitat molt baixa, molt més baixa del que s’havia previst, i que només repunta amb l’arribada de nous migrants”, explica Joan Ganau, professor de Geografia de la UdL.
Les dades de l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) resulten, en efecte, diàfanes: la mare de dos de cada cinc nadons nascuts a la demarcació l’any passat, 1.271 de 3.175, era estrangera, un indicador de mestissatge del 40% al qual falta afegir el dels infantats en parelles amb un pare nascut en un altre país i una mare local. Aquesta aportació “se situa fàcilment per sobre del 5%”, apunta el geògraf.
La taxa resulta superior en diverses comarques com la Segarra, on els nadons nascuts de mare estrangera assoleixen el 56% (89 de 157 l’any passat), el Pla d’Urgell (143 de 297, 48%), la Noguera (109 de 253, 43%) i el Segrià (648 de 1.579, 41%). A l’extrem oposat es troben el Pallars Sobirà (6 de 48, 12,5%) i l’Alta Ribagorça (3 de 14, 21,4%).
El de la natalitat no és, ni de bon tros, l’únic indici que en la societat lleidatana s’està donant un procés de mestissatge de manera natural. Així, les últimes dades disponibles sobre la composició de les llars, una mica desfasades al datar del 2020, xifrava en 15.700 (de 175.500) els que estaven íntegrament formats per persones de nacionalitats estrangeres, sense especificar si aquestes eren o no coincidents, i en 22.900 els que tenien entre els seus membres algun amb una de diferent de l’estatal.
El primer grup ronda el 9 per cent i el segon supera lleugerament el 13 per cent, amb la qual cosa la seua suma se situa entre la quarta i la cinquena part del total.
I cal tenir en compte que l’estimació es fa a partir de la nacionalitat dels pares i no del país de naixement, un matís que en el cas de Lleida, i principalment per l’efecte dels processos de nacionalització, obre una forquilla del 14,2% amb 13.114 d’assimilats: 104.909 de nascuts en altres estats i 91.815 amb altres nacionalitats.
20.000 nens lleidatans es perden el nou permís
Organitzacions familiars i entitats d’infància valoren positivament l’ampliació de les mesures per afavorir la conciliació familiar, però veuen insuficient la remuneració de només dos setmanes del permís parental que permet disfrutar de vuit setmanes de manera flexible fins que el nen compleixi els 8 anys. A més, van destacar que aquest permís parental només s’aplicarà a nens nascuts a partir del 2 d’agost del 2024, deixant fora els progenitors que tenen actualment fills menors de 8 anys nascuts abans d’aquesta data. Això deixa fora els pares de més de 20.000 nens lleidatans: els 19.945 nascuts entre el 2018 i el 2023 i la part dels 3.175 dels infantats l’any passat que van nàixer abans de l’agost, data a partir de la qual és aplicable la nova normativa.
El Consell de Ministres va aprovar ahir un decret, pendent de convalidació parlamentària, que amplia en dos setmanes de permís retribuït per a la cura de nens de fins a 8 anys, així com una més el permís per naixement, fins a les 17 setmanes, de manera que s’amplien a 19 les setmanes retribuïdes per atendre els fills petits. El Govern central afirma que amb aquest format compleix amb la directiva europea de conciliació, que obliga als estats membre a comptar amb 22 setmanes retribuïdes entre permís de naixement i cures i clou l’expedient sancionador que pesava sobre el país. Els progenitors de les famílies monoparentals tindran 32 setmanes de permís.
Les taxes de reposició cauen per sota del que és sostenible
Les taxes de reposició demogràfica de Lleida se situen per sota del que és sostenible. D’una banda, el nombre de fills per dona se situa en 1,08, quan el més recomanable perquè es mantinguin les poblacions és superar lleugerament el 2. I, de l’altra, la diferència entre naixements i defuncions presenta una bretxa de més d’un terç: 3.109 infantaments per 4.222 defuncions el 2023, l’últim any amb dades completes. A aquestes se n’hi afegeixen d’altres com el descens de la taxa de natalitat, que aquest segle ha passat de superar els 10 naixements per cada mil habitants a no arribar a 7, o els dos anys que s’ha retardat l’edat a la qual es té el primer fill.
“L’arribada de migrants aporta població i tira de la natalitat”
“L’arribada de migrants no només contribueix a augmentar la població, sinó que també tira a l’alça de la natalitat”, explica Joan Ganau, professor de Geografia de la UdL. Aquesta millora dels indicadors de la natalitat es deu al fet que “venen dones joves, tenen una mitjana de fills més alta que la població local i els tenen a una edat més primerenca”, anota. No obstant, aquest patró no es repeteix amb la segona generació de migrants, els nascuts al país d’acollida de progenitors d’origen estranger, que “tendeixen a assimilar i a adoptar els patrons de natalitat de les europees”. El patró s’ha repetit en totes les onades migratòries de l’últim segle.
