La riquesa ambiental d’una bassa de Gimenells impedeix millorar el reg

La riquesa ambiental, especialment en els vessants ornitològic i vegetal, de la bassa del Pla de la Xama, a Gimenells i Pla de la Font, està condicionant i a la pràctica fent pràcticament impossible que l’Obra Tutelar Agrària, que en aquest cas opera com a comunitat de base del Canal d’Aragó i Catalunya, pugui modernitzar el sistema de regadiu d’una mica més de les seues 1.300 hectàrees.

La comunitat rega ara aquestes terres, dividides en 18 parcel·les, amb un sistema de bombatge alimentat per fonts d’energia no renovables, bàsicament a base de pivots, que pretén reforçar amb tres petits parcs solars que sumen una potència de 600 quilowatts.

El projecte contempla augmentar la reserva d’aigua de reg i modernitzar-ne la gestió amb l’ampliació de dos de les quatre basses: la de Xama guanyaria una superfície de 2,7 hectàrees al sumar 300.000 m3 de capacitat i la del barranc del Gatell ocuparia 3,9 hectàrees més després d’un recreixement de 550.000 m3.

El departament de Territori ha emès una resolució en la qual, encara que eximeix el projecte de ser sotmès al tràmit ordinari d’avaluació ambiental perquè “no té efectes significatius en el medi ambient”, estableix que la bassa de la Xama “no es pot ampliar, o només es pot ampliar si es fa de manera que comporti una millora dels hàbitat actuals”, per la qual cosa suggereix “plantejar localitzacions alternatives” per garantir l’actual sistema de drenatge d’aigua.

El motiu és que “la proposta té una afectació potencial sobre els hàbitats d’interès comunitari de caràcter xerofític (adaptat a mitjans secs) situats als marges de les zones de desaigüe” de les dos basses, i que també es veuen amenaçats, encara que “en grau més baix”, per la instal·lació dels parcs solars.

De fet, afegeix el document, l’ampliació de la Xama, els “valors naturals” de la qual van motivar-ne la inclusió a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, “alteraria de manera irreversible el sistema de drenatge actual i la vegetació associada”, per la qual cosa descarta aprovar-la.

La Xama, ampliada fa uns anys i catalogada com a aiguamoll el 2006, compta amb àrees i espècies de flora i de fauna inclosos a la Directiva d’Hàbitats de la UE, a més d’actuar com a “zona de nidificació d’aus” amb mesures de protecció especials i suposar “una zona de refugiï i d’hibernació d’ocells important”.

La bassa, ubicada al paratge de la Vall Maiola, entre la séquia de Vallmanya i l’Aragó i Catalunya, té una superfície de 9,19 hectàrees. L’interès se centra en la seua avifauna aquàtica i en la presència d’hàbitats naturals, com canyissars i tamarigars (bosc de tamarius), que aporten diversitat a un paisatge molt transformat per l’agricultura.

Així mateix, s’hi pot afegir també la presència habitual d’aus protegides com el bernat pescaire i l’arpella i altres d’interès com l’ànec collverd i la fotja. D’altra banda, és una zona d’hibernació i de repòs d’algunes espècies com el cabussó emplomallat i la seua avifauna interacciona amb la d’àrees properes com el Pas, Sant Salvador o l’aiguabarreig.