“Troben brutalment assassinat a Tor l’únic propietari de la muntanya”: una crònica de fa 30 anys

"La tragèdia s’ha encebat de nou al poble de Tor. Josep Montané Baró, l’amo de la disputada i polèmica muntanya de Tor, va ser trobat ahir mort a la seua casa del poble, estrangulat amb un cable elèctric, el rostre desfigurat i abundants signes de violència." Així començava la crònica que SEGRE publicava el 31 de juliol de 1995 després de l’assassinat a sang freda de Josep Montané, conegut com a Sansa, i que va donar lloc a l’inici de tota mena d’especulacions, i més tard i gràcies en part al 30 Minuts de Carles Porta, al mite de la muntanya de Tor i a l’embolic sobre l’ús i propietat de la muntanya que porta el nom del poble.

Segons relatava la crònica firmada per la periodista Marta Camps, la Guàrdia Civil va trobar el cos de Montané, de 70 anys, en avançat estat de descomposició després de més de 15 dies des de la seua mort. El cadàver presentava evidents signes de violència, tenia els peus lligats i un cable elèctric enrotllat al coll. La petita cuina de l’habitatge estava completament remoguda, probablement com a resultat d’una violenta baralla. Els veïns de la zona van declarar en aquell moment que el crim podria estar relacionat amb una "venjança" pels "estranys negocis" que mantenia Montané, especialment vinculats a la compravenda de terrenys.

Un poble marcat pels conflictes territorials

Tor, situat entre el Pallars Sobirà i Andorra, amagava ja llavors una turbulenta història de disputes personals i embolics judicials per la propietat d’una muntanya de 4.800 hectàrees de bosc. Des de feia més de dos dècades, els veïns de dos famílies que antigament habitaven Tor i que el 1896 van constituir una societat de vint iguals per a l’explotació de les muntanyes, s’enfrontaven entre ells per aconseguir la titularitat de les terres.

L’enfrontament, que es va intensificar als anys 70, estava llavors personificat en els interessos especulatius d’un empresari andorrà, Rubén Castañé, que promovia una estació d’esquí i urbanitzacions. Les diferències entre els socis d’aquest projecte, entre qui es trobava Montané, i els defensors dels títols "adquirits partint de l’acord de Palanca", ja havien derivat el 3 de juliol de 1980 en un doble assassinat.

Un crim previsible segons els testimonis

Segons van explicar alguns veïns d’Alins a la periodista, l’assassinat de Montané "es podia preveure perfectament" donades les estranyes companyies amb les quals s’envoltava i les freqüents discussions que mantenia amb els veïns, especialment amb un grup de "hippies" que tenien masies al voltant de la muntanya. El mateix Montané havia reconegut, el febrer d’aquell 1995, el seu temor que tots "volen treure’m les terres i fer-me fora de Tor".

Les investigacions policials i judicials es van centrar en les persones amb qui la víctima mantenia antigues rivalitats per la propietat de la muntanya, un cas que va generar gran expectació mediàtica i que, tres dècades després, continua formant part de l’imaginari col·lectiu espanyol com un dels crims rurals més enigmàtics de la nostra història recent.