“Tenir una piscina a casa s’agraeix molt, amb la calor que fa a Lleida”

Els nous projectes d’habitatges inclouen cada vegada més una piscina comunitària, sobretot en zones de creixement com l’entorn periurbà de Lleida o pobles amb urbanitzacions. “És un valor afegit que ajuda a la venda del pis o de la casa”, afirmen professionals del sector.

La realitat de cada comunitat és diferent i no hi ha només una manera de tenir una piscina comunitària.

“La nostra comunitat és petita, som 22 veïns i ens entenem bé”, diu Jordi Serra, veí d’Alpicat.

El primer pas d’aquestes comunitats és organitzar-se per gestionar-la. “A les noves comunitats cal crear unes normes conjuntes de convivència, com en qualsevol àrea comuna”, explica Esther Buil, vocal a Ponent del Col·legi d’Administradors de Finques de Lleida-Barcelona.

Algunes comparteixen una petita piscina sense jardí, d’altres tenen zones verdes, disposen de piscina infantil i algunes fins i tot tenen control d’accés.

“A Lleida no és gaire habitual encara, però sí que conec almenys una piscina a la ciutat que té, durant unes hores, una persona que controla l’accés al recinte”, afegeix Esther Buil. Els serveis dels quals disposa cada comunitat impacten en la quota mensual i en les necessitats de manteniment.

“Nosaltres tenim una quota mensual de 70 euros al mes que inclou el manteniment tant de la piscina com del jardí”, detalla Jordi Serra.

En un context d’estius més llargs i calorosos, les piscines comunitàries es consoliden com a espais de socialització i benestar. Disposar d’aquest servei a casa és un benefici que “agraïm molt a l’estiu amb les altes temperatures que tenim a Lleida”, afegeix en aquest sentit Jordi Serra.